Em direu que tinc una fixació amb el pobre Majó, però no hi
puc fer més: em supera. Llegia en un article seu, titulat “Una mirada massa
curta” que “el futur dels catalans del proper mig segle estarà tant o
més influït per l’evolució de Barcelona i per l’organització europea que per
les polítiques catalanes o espanyoles”. I ho dona per fet, assumit i empassat com si
fos una menja forçosa, ineludible. I jo fins i tot diria que s’hi troba bé en
aquest escenari.
Sabeu que el 75% de l’aigua de Catalunya és a Lleida i que en
canvi la població s’acumula en el mateix percentatge a l’àrea metropolitana de
Barcelona? Absurd. El desequilibri poblacional i econòmic que exerceix
Barcelona torça la columna de Catalunya, és cada vegada més potent i, al meu
parer, fa perillar el desenvolupament del país. Amb una àrea d’influència voraç,
ens hem de preguntar: Catalona o Barcelunya? Procurar que aquest desequilibri
no passi a mals majors, és cosa de l’Administració, responsabilitat política
del governants. Jo proposaria dur la capitalitat política de Catalunya a Lleida
–també em faig pesat en això–. D’aquesta manera el poder no estaria concentrat
en un espai reduït, fàcil d’abastar i pervertir. Jordi Pujol va fer una
administració catalana a imatge de la madrilenya, amb un funcionariat i una concentració
de poders calcada: un cras error que ens ha dut a nivells de corrupció
inacceptables. És així que no ens podem resignar, com pretén Major, a deixar
que forats negres, capitalitats enormement absorbents, ens rebentin el país i
el converteixin en una única hiperciutat castradora i humanament dèbil.
A més a més d’arnat, vostè s’ha tornat miop benvolgut Majó (dit sempre amb tot el respecte).
