dissabte, 20 d’agost del 2016

Una mirada miop de Joan Majó


Em direu que tinc una fixació amb el pobre Majó, però no hi puc fer més: em supera. Llegia en un article seu, titulat “Una mirada massa curta” que “el futur dels catalans del proper mig segle estarà tant o més influït per l’evolució de Barcelona i per l’organització europea que per les polítiques catalanes o espanyoles”.  I ho dona per fet, assumit i empassat com si fos una menja forçosa, ineludible. I jo fins i tot diria que s’hi troba bé en aquest escenari.
Sabeu que el 75% de l’aigua de Catalunya és a Lleida i que en canvi la població s’acumula en el mateix percentatge a l’àrea metropolitana de Barcelona? Absurd. El desequilibri poblacional i econòmic que exerceix Barcelona torça la columna de Catalunya, és cada vegada més potent i, al meu parer, fa perillar el desenvolupament del país. Amb una àrea d’influència voraç, ens hem de preguntar: Catalona o Barcelunya? Procurar que aquest desequilibri no passi a mals majors, és cosa de l’Administració, responsabilitat política del governants. Jo proposaria dur la capitalitat política de Catalunya a Lleida –també em faig pesat en això–. D’aquesta manera el poder no estaria concentrat en un espai reduït, fàcil d’abastar i pervertir. Jordi Pujol va fer una administració catalana a imatge de la madrilenya, amb un funcionariat i una concentració de poders calcada: un cras error que ens ha dut a nivells de corrupció inacceptables. És així que no ens podem resignar, com pretén Major, a deixar que forats negres, capitalitats enormement absorbents, ens rebentin el país i el converteixin en una única hiperciutat castradora i humanament dèbil.
A més a més d’arnat, vostè s’ha tornat miop benvolgut Majó (dit sempre amb tot el respecte).