Amatrice és una de les poblacions afectades pel terratrèmol
que ha afectat el centre d’Itàlia, assolant-ne una bona part. Per qui vulgui
conèixer el que va passar pot consultar, segur, centenars d’articles. Però, no
cal que ho faci amb el de la Sandra Buxaderas que publicava ahir a l’Ara a la
pàgina 9. No us deixeu enredar pel titular: “Dol a Amatrice, el poble de les
cent esglésies”. Ni dol ni esglésies, sinó una minuciosa explicació de com s’elabora
el plat tradicional de la localitat: espaguetis a l’amatriciana.
Aprendrem paraules de sonoritat altament italiana com sagra, guanciale,
pecorino, gricia, sugo i bucatini. També aprendrem
que “aquest poble també es va posicionar a favor dels reis catalanoaragonesos
en la lluita contra els Anjou”, etc. Però de la tragèdia de la gent d’aquest
poble, res de res.
Fa pocs dies, Mònica Planas, parlava de que la programació d’estiu de
TV3 es podia donar per definitivament desapareguda, però cal dir que les
publicacions escrites van pel mateix rial i aviat “tancaran” com la botiga de
sota a casa. No era el moment ni el lloc per a fer una propaganda gratuïta i
sense sentit d’Amatrice, quan la seva gent entristida es passeja capcota pels
seus carrers. Alguns trigaran a menjar-se una bona amatriciana. No està
bé que els lectors haguem de suportar articles de tercera durant 30 dies,
paraules escrites només per a omplir, fer de farciment, sense contingut. Una
mica de professionalitat, si us plau.