El ministre Montoro és tot un cas. Ja té pinta de
funcionari del segle XIX, i ara, amb el look que li donen aquestes ulleres amb
la muntura perfilada en groc, encara sembla una mica més vidriós. Però el seu
aspecte, certament còmic, no preocuparia si les conseqüències de la seva
amnistia fiscal no tiressin a funestes. Després de què l’impagable Bárcenas
reconegués que havia regularitzat 11 milions d’euros, el ministre, preguntat
per totes bandes, contesta que malgrat haver aflorat i pagat els impostos i
recàrrecs, la procedència dels milions l’ha de determinar el jutge. O sigui,
que a Hisenda tant li fa d’on vinguin els diners: la qüestió és recaptar. Jo,
des del meu humil forat, em pregunto si això no ha estat una manera maquiavèl·lica
per a blanquejar grans sumes amb la connivència de l’Administració. Si Hisenda
no investiga la procedència dels diners, qui ho ha de fer? El jutge només
actuarà si té denúncia, causada per una investigació. No ho ha de fer Hisenda,
sobretot quan els diners estan dipositats en comptes poc transparents, qui
investigui? Senyor Montoro: primer investigar i després cobrar o primer cobrar
i després... res? El què fa la necessitat!
Publicat a La Vanguardia del dia 2 de febrer de 2013