Llegeixo a Vilaweb una notícia datada avui a les 17:42 h que
fa així (sic): “[ Diego Torres]... ha
exhibit davant del jutge José Castro un correu electrònic en què Urdangarin
demanava a la noble alemanya Corinna Sayn-Wittgenstein, amant de Juan Carlos,
que l'incorporés en una de les seves fundacions per recomanació del mateix rei
d'Espanya”. Amant del rei... caram!
Fa uns quants anys, potser 15, em van convidar a dinar a un
restaurant barcelonès (no, no era a la Camarga). Un lloc discret amb una cuina i una decoració
més que acceptables. Érem un grup de persones que veníem de signar un bon acord
i al nostre amfitrió li va venir de gust d’oferir-nos una bona estona gastronòmica.
El personatge era un presumit, un autèntic exhibicionista, i no va poder evitar
de demostrar-nos la seva amistat amb el propietari del local. Entre riures, bon
humor i efluvis alcohòlics (una mica massa de Raimat chardonay, potser) ens va xiuxiuejar que el propietari era un dels
amics barcelonins del rei, un cercle reduït que organitzava els xeflis del
monarca, xeflis pujats de to, naturalment. No vaig saber si creure’l, la
veritat, però altres detalls que vaig observar posteriorment em van fer veure
que alguna cosa de veritat hi havia en tot plegat.
No he conservat aquelles “amistats”; la vida m’ha
portat per camins divergents. Ara però, m’agradaria de poder mantenir una altra
conversa amb aquell parell de sapastres: qui sap si em contarien alguna
història prou sucosa com per poder il·lustrar, ara, aquestes pobres paraules.
