A l’editorial d’avui de VilaWeb, Vicent Partal, sempre
clarivident, afirma que “Foment no viu en
aquest món” i encara més “no saben
que no viuen en aquest món”. I, al meu entendre, Partal la clava. Veient i
sentint Gay de Montellà un a vegades té la sensació de passat, en el sentit de
temps i en el sentit de caducat. Ara, aquesta organització que presideix, havia
organitzat un acte, entre polític i corporatiu, d’afirmació dels valors de l’empresariat
del país –allò de la puta i la ramoneta versió civil–. Sembla però que no els
ha sortit bé i la majoria d’empresaris del país se’ls ha girat d’esquena en un
gest que dona la mesura de la desafecció envers aquesta organització. La prova:
primer, s’havia de celebrar al Palau Blaugrana, després al Palau de Congressos
i finalment es farà a la seu de Foment. Ha rebaixat l’aforament de 5000 a 500,
i encara si l’omplen.
Que fomenta doncs Foment? Em pregunto jo si no s’ha desconnectat
d’una realitat que vessa per tots els porus del país. Mal pesi a Foment, al
senyor Gay i al senyor Rosell, l’empresari no pot viure d’esquena a les
decisions que la pren la societat. I ara ja no toca parlar de pacte fiscal, un
concepte que va quedar obsolet ja fa dies i que ara, com a mal menor, volen
recuperar a Foment. A vegades, l’empresari, es creu per sobre de la
intel·ligència mitjana i mira de reüll el poble, pobret. El seu error, la seva
miopia, el porten a sentir-se superior i amb el dret, per tant, de corregir.
Sempre fent una passa enrere. S’equivoca Foment perquè no fomenta els desitjos
i les ambicions de la ciutadania i es queda ancorada en enunciats tronats. Què
fomenta doncs Foment? La divisió? Els caldria recordar que l’empresariat contra
el poble sol acabar malament.
