diumenge, 24 de febrer de 2013

Aplaudint


Llegeixo el diari dissabte al matí mentre sento, de fons, els esgarips de la Coppulo parlant de la nevada, més aviat rància, de la nit passada. La fotografia dels diputats del PP aplaudint Mariano Rajoy, en acabar el debat de la nació, em desvetlla i m’irrita. Sembla que la dreta d’aquest país té facilitat pel culte al líder i, malgrat que l’estat de la nació és penós com la nevada, ells vinga aplaudir. De veres que no puc entendre que, mentre el país es dessagna, el govern i el seu partit es dediquin a celebrar la victòria pírrica de la majoria absoluta. Si haguessin aplaudit des de l’oposició i tot, potser la mostra d’alegria tindria una certa justificació, però quan solament t’aplaudeix la claca des del galliner, hi ha poca cosa per celebrar. És més, sembla una befa als administrats que són els qui han rebut, reben i rebran les clatellades d’una situació perversa creada per l’elit espanyola i que paguem la plebs.
Com la nevada, amplificada per veus barcelonines que només veuen nevar dos o tres cops a la vida, el debat es devalua per l’exagerada proclama victoriosa dels qui s’aplaudeixen a sí mateixos. Deplorable.