dijous, 7 de febrer de 2013

Malala: cada cosa, quan toca


Amb la columna d’ahir de Pilar Rahola a La Vanguardia (“Esperança”, 06.02.2013), totalment d’acord. Crec que existeix un cretinisme creixent entre certs clergues que interpreten l’Alcorà segons les vel·leïtats del seu piu (disculpeu l’expressió). És inacceptable que una persona amb dos dits de seny sigui capaç de posar burca a les nenes nounades, només perquè el seu desig sexual no perdona res. Que es posi el burca ell allà on li càpiga.
Hi ha però un punt que no veig clar i que m’agradaria discutir: el cas de Malala. El seu, i el d’altres infants, elevats a la fama per qüestions diverses. No sé si és correcte comparar aquesta nena pakistanesa –amb nou anys és més nena que jove– amb Nelson Mandela o Anna Frank. Em pregunto si no posem damunt les seves menudes espatlles una responsabilitat que no li pertoca. Em qüestiono si la BBC té, o tenia, dret a arriscar la seva vida amb publicacions al web dels seus escrits. Penso si les entrevistes i la publicitat que li donen els mitjans són el millor per a ella i la seva causa, si és que es pot parlar de causa amb nou anys. En efecte, la imatge de persones fràgils, sobretot dones i nenes, és poderosa en la defensa de drets i llibertats, però no sé si el seu ús respon prou bé a l’ètica del propi missatge. A mi, per exemple, la imatge de Carme Chacon embarassada passant revista a una parada militar em va semblar penosa: la representació de la vida davant els professionals de la mort. No sé, ja dic, si estem tractant prou bé la Malala. No fóra millor que la deixéssim madurar fins poder decidir per ella mateixa en llibertat i maduresa?