Amb la columna d’ahir de Pilar Rahola a La Vanguardia (“Esperança”, 06.02.2013), totalment d’acord.
Crec que existeix un cretinisme creixent entre certs clergues que interpreten l’Alcorà
segons les vel·leïtats del seu piu (disculpeu l’expressió). És inacceptable que
una persona amb dos dits de seny sigui capaç de posar burca a les nenes
nounades, només perquè el seu desig sexual no perdona res. Que es posi el burca
ell allà on li càpiga.
Hi ha però un punt que no veig clar i que m’agradaria discutir:
el cas de Malala. El seu, i el d’altres infants, elevats a la fama per qüestions
diverses. No sé si és correcte comparar aquesta nena pakistanesa –amb nou anys
és més nena que jove– amb Nelson Mandela o Anna Frank. Em pregunto si no posem
damunt les seves menudes espatlles una responsabilitat que no li pertoca. Em qüestiono
si la BBC té, o tenia, dret a arriscar la seva vida amb publicacions al web
dels seus escrits. Penso si les entrevistes i la publicitat que li donen els
mitjans són el millor per a ella i la seva causa, si és que es pot parlar de
causa amb nou anys. En efecte, la imatge de persones fràgils, sobretot dones i
nenes, és poderosa en la defensa de drets i llibertats, però no sé si el seu ús
respon prou bé a l’ètica del propi missatge. A mi, per exemple, la imatge de
Carme Chacon embarassada passant revista a una parada militar em va semblar
penosa: la representació de la vida davant els professionals de la mort. No sé,
ja dic, si estem tractant prou bé la Malala. No fóra millor que la deixéssim
madurar fins poder decidir per ella mateixa en llibertat i maduresa?
