diumenge, 17 de febrer de 2013

Olé pel Pàmies!


Abans que res, felicitar l’escriptor Sergi Pàmies per la seva excel·lent columna a La Vanguardia del dia 15 titulada “Inhibidors”. A part de que remarca un fet extraordinàriament greu –la inhibició de les comunicacions que va patir el congrés per odre del seu president–, ho fa d’una manera excel·lent (sic): “La inhibició de comunicacions ordenada des del Parlament, però, simbolitza perfectament la degradació política que, des de fa anys, estem patint. Convertir el Congrés en l’escenari de reunions secretes és el súmmum de la irresponsabilitat i del cinisme. I té, a més, un valor pedagògic suïcida, perquè la idea que es transmet és de por, d’autoritarisme i de corrupció dels deures de servei i representació”. I encara (sic): “A Espanya (i a Catalunya), quan algú es fa responsable d’alguna cosa, no passa mai res”. Mai millor expressada l’actitud estúpida del senyor Jesús Posada i el silenci còmplice de la cambra.
Sorprèn molt que el Congrés tingui inhibidors. Això vol dir que en qualsevol moment es poden tallar les comunicacions amb la institució per antonomàsia de la democràcia: la representació del poder del poble. I encara més que els seus integrants, els senyors diputats, no diguin ni mu. A l’adjectivació perfecta que fa el Sergi Pàmies, solament afegir-ne un: misèria. La misèria d’aquells a qui ja no sembla importar res més que cobrar de l’erari públic el seu sou, i les seves dietes, cada mes puntualment. Perquè el respecte escrupolós per l’ètica democràtica s’ha convertit en una entelèquia d’il·luminats. Felicitats i glòria, doncs, pel Pàmies i vergonya eterna pels excelsos diputats! Apa!


Inhibidors