dimecres, 27 de febrer de 2013

Morir per la pàtria


La comarca del Maestrat Aragonès té un 3700 habitants. És un territori torturat per muntanyes escabroses, dures i contínues que l’aïllen de contrades veïnes més amables. Formada per pobles petits –Cantavella i Castellote amb prou feines arriben als 800 habitants  situats a més de 1000 metres d’alçada, els seus habitants menen una vida dura. Tradicionalment dedicats a l’agricultura i la ramaderia, darrerament el turisme ha proporcionat un cert dinamisme a la seva economia. Per la seva orografia, però, una part del territori ha estat sempre més relacionada amb les poblacions del Maestrat castellonenc, d’accés més benvolent.
Avui llegeixo a La Comarca, diari local alcanyisenc, que “amenazan con retirar la ambulancia con médico y desfibrilador (Samu) más cercana a los pueblos del Maestrazgo. Se trata del vehículo ubicado en Vilafranca (Castellón) que presta servicio a los pueblos limítrofes gracias a un convenio suscrito entre la DGA y la Generalitat Valenciana”. Una vegada atesos per aquest servei, els pacients són traslladats a l’hospital de Castelló... a una hora i mitja de camí.  Si es suprimeix aquest servei, els pacients seran atesos per un anomenat servei vital bàsic, sense metge ni desfibril·lador, i traslladats a Terol... a dues hores de carretera.
Impressionant. Enganxats al carro de les retallades, les administracions es dediquen a escatimar els recursos allà on els fa menys mal: les zones on la quantitat de vots no pot afectar gaire les seves aspiracions. Les zones rurals, poblades per gent gran, aïllades i amb comunicacions precàries, pateixen la desaparició de serveis bàsics, vitals. Possiblement l’excusa és que el servei només s’utilitza unes poques vegades l’any. És clar: no es pot mantenir un servei d’emergències només per salvar de la mort dos avis l’any i algun jove de tan en tan.
Jo pensava que el pagament d’impostos servia, entre d’altres coses, precisament per això, per poder donar assistència malgrat que un territori no generi prou recursos per mantenir-la, per a igualar en drets tots els ciutadans que han complert el seu deure de contribuents. Ara resulta que no, que els diners públics, guanyats amb molt d’esforç pels ciutadans, només han servit per engreixar administracions perverses, per pagar experts fantasma, per retribuir polítics indecents i omplir la panxa de corruptes diversos. Mentrestant, gent del Maestrat turolenc hauran de morir perquè a ells no els falti de res. Són uns miserables.