A La Vanguardia del 25 de febrer, el lector Pere Serra Vilas es queixa de
que una entitat bancària no li va voler donar canvi d’un bitllet de 500 €.
Primer l’havia d’ingressar al seu compte per “deixar constància de l’operació”. L’home es queixa amb santa
indignació. Però des d’Ausbanc (Asociación de Usuarios de Servicios Bancarios)
li contesta Montse Andrés Sabaté, Delegada d’Ausbanc a Catalunya, en pura
teoria, una experta. Una experta que comença la seva resposta dient: “En principio no existe ninguna ley...”.
I encara més endavant: “...no parece
acorde...”. Espectacular.
L’experta no es mulla. La llei existeix o no existeix i una acció està
d’acord o no amb la legalitat, però les paraules “en principio” i “no parece”
indiquen els dubtes que la senyora Andrés escampa per la ment de l’atribolat Pere
Serra. Ja fa dies que respostes ambigües com aquesta abunden per tot arreu;
teòrics experts que donen respostes sense valor, sense suc ni bruc. Produeix un
cert desassossec escoltar o llegir els qui en teoria haurien de donar
indicacions certes: o bé no són tan experts, o bé naveguen per salvar els
trastos. Fins i tot els nostres polítics s’apunten a la moda i ara els
dirigents dels partits responen amb un “a
mi no em consta” tal o qual cosa, per així, si es descobreix el marro,
lliurar-se de responsabilitats. Mala opció: aquesta postura és la que eludeix la
responsabilitat que comporta el càrrec. Si el desconeixement de la llei no
justifica el seu incompliment, respondre el “jo no ho sabia” no excusa el polític, ni l'expert, del deure de saber.
