Ahir vaig desplaçar-me a Vic a una, diguem-ne, conferència d’Òmnium
Cultural. Hi assistien representants de la FAPAC, la UVIC, de Somescola i d’Educació
és futur, a més de representants d’Òmnium. L’hora era a 2/4 de 9 del vespre a l’antic
auditori de Caixa de Manlleu i el títol una cosa així com “Pares, mestres i
alumnes davant la LOMQE”. Molt bé. Semblava que els conferenciants donarien
directrius i interpretacions del que cal fer a les escoles davant l’ofensiva
del ministre Wert contra l’escola catalana. Però no. Després de que els
convidats en presentessin un panorama
apocalíptic de l’educació mundial i catalana, empitjorada per la
recentralització espanyolista, el representant de Somescola ens va engegar un
míting sense engaltar i en dejú que em va deixar esmaperdut. Fet i fet, tots
ens convocaven a la manifestació del proper dia 14 a Barcelona per l’escola
catalana. Ens van fer propaganda de samarretes i capgrossos, ens van explicar
les condicions de venda, l’oferiment d’autocars, a 9 € per persona, i l’encàrrec
de sembrar la convocatòria.
Em va semblar una solemne ensarronada. A dos quarts de nou del
vespre, sense sopar i amb un dia complicat per endavant allò no em va fer cap
gràcia i em vaig sentir utilitzat. Si m’haguessin dit que es tractava d’això no
hi hagués anat perquè altra feina tinc. Em fa vergonya i m’irrita veure com una
entitat amb el prestigi i l’ètica d’Òmnium hagi de recórrer a tàctiques
retorçades per atraure un grup de persones a una tupper-llenguacatalana per tal d’omplir la manifestació. Un mitjà molt miserable per una finalitat tan
noble. Francament lamentable. El meu país no hauria de ser així. Òmnium no
hauria d’actuar així.
Ah! A la manifestació del dia 14 ja havia decidit anar-hi.
