dimecres, 28 de maig de 2014

No juguem amb la bona fe

Ahir vaig desplaçar-me a Vic a una, diguem-ne, conferència d’Òmnium Cultural. Hi assistien representants de la FAPAC, la UVIC, de Somescola i d’Educació és futur, a més de representants d’Òmnium. L’hora era a 2/4 de 9 del vespre a l’antic auditori de Caixa de Manlleu i el títol una cosa així com “Pares, mestres i alumnes davant la LOMQE”. Molt bé. Semblava que els conferenciants donarien directrius i interpretacions del que cal fer a les escoles davant l’ofensiva del ministre Wert contra l’escola catalana. Però no. Després de que els convidats en presentessin un  panorama apocalíptic de l’educació mundial i catalana, empitjorada per la recentralització espanyolista, el representant de Somescola ens va engegar un míting sense engaltar i en dejú que em va deixar esmaperdut. Fet i fet, tots ens convocaven a la manifestació del proper dia 14 a Barcelona per l’escola catalana. Ens van fer propaganda de samarretes i capgrossos, ens van explicar les condicions de venda, l’oferiment d’autocars, a 9 € per persona, i l’encàrrec de sembrar la convocatòria.
Em va semblar una solemne ensarronada. A dos quarts de nou del vespre, sense sopar i amb un dia complicat per endavant allò no em va fer cap gràcia i em vaig sentir utilitzat. Si m’haguessin dit que es tractava d’això no hi hagués anat perquè altra feina tinc. Em fa vergonya i m’irrita veure com una entitat amb el prestigi i l’ètica d’Òmnium hagi de recórrer a tàctiques retorçades per atraure un grup de persones a una tupper-llenguacatalana per tal d’omplir la manifestació.  Un mitjà molt miserable per una finalitat tan noble. Francament lamentable. El meu país no hauria de ser així. Òmnium no hauria d’actuar així.

Ah! A la manifestació del dia 14 ja havia decidit anar-hi.