dimarts, 20 de maig de 2014

La lliçó de Turmeda

Anselm Turmeda, poeta, allà pel segle XIV-XV, escrivia:

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.

Fa uns dies, una dona molt enfadada, va engegar dos trets a una política lleonesa. Es veu que després d’uns anys d’amistat i favors mutus, la cosa es va enredar i l’acomiadament de la filla de l’assassina va ser la causa de que ambdues congriessin tal quantitat d’odi que només l’exercici d’una violència extrema podia aturar. Tot seguit, els mitjans van publicar la vida i miracles de la política lleonesa resultant que, a més d’acumular càrrecs com els hàmsters acumulen menjar, s’havia obert pas a la política a colps de colze. De tot plegat es dedueix que havia fet “amics” a base de trepitjar ulls de poll a tort i a dret, i que en tenia a les files enemigues però també a les amigues.

Ningú, hagi fet el que hagi fet, no mereix morir com ho va fer la política lleonesa; però mori com mori, cal separar la forma del fet. “[Diners]... tornen lledesmes los bords”–lledesmes és sinònim de legítim”–, cantava Raimon en els versos de Turmeda, però la mort torna a tothom al seu lloc. No hi ha més.