divendres, 9 de maig de 2014

Em sembla que no té remei

Les ocurrències del Pere Navarro són cada cop més delirants i, sobretot, preocupants. Llegeixo al diari que ahir, referint-se als comicis europeus va deixar anar:  “No podem permetre que ens segrestin les eleccions”. Explica el periodista que el cap pensant del socialisme català es referia a què es parla més de la consulta que d’Europa. Potser serà que és el que interessa als ciutadans, dic jo. Potser és que les seves propostes, quan al procés, no són gaire reeixides. Potser és que ja no sap què més dir, o fer, perquè l’escoltin. És preocupant perquè ara mira de dir-nos a tots de què hem de parlar als mítings els propers quinze dies.

Jo diria, benvolgut Pere, que els catalans volem parlar d’Europa perquè, malgrat els clatellots que hem rebut sempre d’aquesta encara entelèquia, hi seguim creient i estem disposats a donar-li una darrera oportunitat: la de deixar-nos votar sobre el nostre destí. I això és el què tu no vols, oi Pere? Perquè el Pérez, si no creus, et clavarà un calbot i aquest (aquest i no pas el de Terrassa) serà el definitiu.