Donya Dolores Serrat
La senyora Dolores Serrat s’ha enfadat. Es veu que la
brometa que es fa amb els acrònims de les noves llengües aragoneses no li fan
gràcia i es defensa de la seva collonada ficant-ho tot al mateix sac. Així, diu
que “supone una ‘falta de respeto’ a la
Comunidad de Aragón”. No, no senyora Serrat, no es confongui: la gent es riu
de vostè, no pas del poble. Vaja, que vostè embolica els seus conciutadans
fent-los còmplices de la seva estultícia. Em sembla que els ofesos haurien de
ser ells. I es queixa: “la intromisión
desde Cataluña nos parece intolerable”. Caram! I això què seria doncs?: “Recurs
d'inconstitucionalitat 9491/2006, interposat pel Consell de Govern de la
Diputación General d'Aragón”. Li sembla poca intromissió? Acabem; donya Dolores
diu que la llei no parla “ni de lapao ni
de lapapyp, sino que se trata de acrónimos creados por la oposición”. Va
bé, ara, quan al “Dimoni” de Queretes li preguntin quina llengua parla dirà que
“Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental” i a veure quina cara posen. Quan
un hom comet un error i el seu projecte descarrila, fracassa; quan és incapaç
de reconèixer un fracàs és, senzillament, un fracassat.
