dissabte, 25 de maig del 2013

Responent Eulàlia Solé

CEIP Gil Cristià de La Selva del Camp
Tota vegada que n’Eulàlia Solé (La Vanguardia, 24.05.2013, “Festivals amb discriminació”) pregunta al final del seu article (sic) “Què en penseu?”. Doncs li diré què en penso sobre una discriminació que jo crec inexistent. Perquè homes i dones, nois i noies, tenim activitats lúdiques distintes és una qüestió merament de constitució física. Un sexe i l’altre tenim cossos ben diferents i, crec, per això ens trobem més còmodes en una mena d’esports que en uns altres. Qualsevol consideració tendent a la l’igualaritarisme  em sembla interessada, o masclista o femellista. Tampoc entenc massa el desig d’arreglar-ho tot a l’escola i a l’hora del pati: si us plau, deixem la canalla jugar en pau, que ja els adoctrinem prou a l’aula. Observo també com les dones s’han entestat en emular, si vols si no, els homes en els esports, una pretensió naturalment difícil, un esforç inútil. Per acabar, na Solé ens parla de pilota com el mal del pati, de la societat i del món. Bé, solament comentar-li que quan veig les pobres noies de natació sincronitzada efectuar aquells moviments col·lapsats, gairebé histèrics, convulsius, em venen ganes d’arrencar a córrer. Amiga Solé, deixem tranquil·la la quitxalla i que juguin al què bonament vulguin.