dijous, 2 de maig de 2013

Democràcia versus justícia


Fa pocs dies, el congrés dels diputats espanyols clavava una gran cossa l’ILP sobre les hipoteques, una iniciativa que havia reunit un pilot de signatures per tal d’aturar una situació injusta. A Madrid, el Gobierno de l'Estat treu al carrer més policies que manifestants, i a Gràcia els mossos desfilen com les tropes de Franco van fer per la Diagonal el dia de la victòria. Mentrestant, el senyor Francesc de Carreras escrivia ahir a La Vanguardia que la gent ha de seguir els “procediments democràtics” i que la resta, inclosos els escarnis (sic), “són mètodes repudiables que recorden uns temps passats als quals cap demòcrata no vol tornar-hi”. Es pot preguntar a l’eminent jurista, què ens queda als ciutadans quan el PP incompleix per complet el seu programa polític i menteix un dia i un altre en tots els àmbits? Hem d’aplicar potser la “paciència” que ens reclama l’inefable Rajoy, i esperar 3 anys a votar? Ja no queda temps: el Gobierno s’ha begut el crèdit de quatre anys en quatre dies. El lector Ricardo Cruzate, de Llívia, li respon: “Sí, señor Rajoy, ya tenemos paciencia... Espero que el día en que esto le pase a usted también tenga la paciencia necesaria”. De moment ell, i els seus ministres, no en tenen gota.
Fa 15 anys, es va construir a Sant Hipòlit de Voltregà una planta de tractament de purins que ha empudegat la plana durant tot aquest temps. Ara sembla que la volen desmuntar. Quan la dialèctica del senyor de Carreras diu que “les persones i les seves famílies han de gaudir de total tranquil·litat davant tota mena d'ingerències, incloent-hi sorolls, olors o d'altres”, jo dic: mentre que un ministre pot blindar casa seva en 24 hores, milers de persones hem hagut d’esperar 131.400 d’hores per lliurar-nos de la pudor de merda. Les solucions pels uns són ràpides i efectives, pels altres s’eternitzen. Aquest és el problema senyor catedràtic: pels uns paciència, pels altres la força armada.

Publicat a La Vanguardia 03.05.2013