El Gobierno de Madrid i el mateix Duran, insigne polític
defensor de la seva cadira i poca cosa més, ja ens parlen de la poca o nul·la
acceptació que tindria una Catalunya independent entre els països capdavanters.
La gran majoria d’independències han començat amb molta oposició, però la
realitat, la voluntat de ser acaba imposant-se. I l’acceptació que té España?
Té predicat internacional el país veí? Avui, a Vilaweb
publiquen: “La UEFA accepta Gibraltar
malgrat les amenaces d'Espanya. L'organisme internacional permet que sigui el
54è membre de ple dret, amb l'única oposició d'Espanya i Bielorússia”. O sigui que els països seriosos d’Europa s’ha
passat per l’engonal l’opinió del Regne d’España i han admès Gibraltar com a
membre de ple dret. A veure, si don Mariano i cia. no han estat capaços d’impedir,
en una qüestió menor, que el gra de Gibraltar no entrés a l’UEFA, serà capaç d’impedir
l’ingrés de Catalunya en organismes internacionals. Permeteu-me dubtar-ho i
ofendre així l’alcaldessa Botella.
