divendres, 27 d’abril de 2012

Senyor, guarda’m dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo



Imatge de "La dança de la mort"
de Matthäus Merian (1593-1650).
L'usurer sobornant la mort.
Llegeixo unes declaracions del ministre Jorge Fernández on diu que “hemos tenido que forzar el ordenamiento jurídico para poder actuar contra los incívicos”. No m’estranya pas gens: per encendre una foguera davant la borsa de Barcelona han engarjolat una responsable de la CGT; realment cal retorçar les normes per aconseguir aquesta gesta. Impressionant. Un zel molt lloable per protegir-nos dels malvats.
Paral·lelament, visc en directe el problema d’unes participacions preferents d’Unnim –“persones al servei de persones” deia la propaganda–. Aquesta entitat, com qualsevol altra usurer modern, es va dedicar a buidar les butxaques de jubilats i estalviadors modestos oferint-los un interès per deixar-los els diners a mai tornar. Ara, aquesta pobra gent depèn de la voluntat dels nous gestors, BBVA, qui encara es penjarà una medalla a la magnanimitat tornant-los la meitat del que hi van aportar: la llei els empara! I aquí ningú no força l’ordenament jurídic; tothom calla i deixa passar els dies.
Si els amics són els bancs i els qui els havien d’haver controlat, i els enemics són una noia amb un llumí, em remeto al títol.