dimecres, 11 d’abril de 2012

La llei de l’Homs

Avui, a primera hora del matí, m’han desvetllat els raonaments del Conseller Francesc Homs. Comparava Catalunya amb Alemanya per justificar el cobrament de deu euros diaris en concepte de dieta als malalts ingressats en centres hospitalaris. Deia l’home, tan panxo: “Multipliqui deu euros pel nombre de malalts...”.  És una reducció pueril.
És cert que quan un hom és a l’hospital, on li donen tot el menjar, no gasta a casa. Aquest argument oblida però que un malalt hospitalitzat provoca automàticament una despesa familiar elevada. Generalment, l’hospital no és a la porta de casa i força viatges extraordinaris. La persona que té cura del malalt i estalvia recursos públics, bé que ha de menjar i dormir i s’ho paga, moltes vegades a un preu prou car. Ja no parlem de l’aparcament: una part del finançament indirecte dels centres mèdics prové de l’explotació de pàrquings a preus de robatori (aparqueu una estoneta a l’Hospital de Granollers i en sortireu escaldats). L’Administració encara permet que hi hagi espavilats que s’aprofiten de la necessitat dels altres. Per acabar, a molta gent els costa una part del sou quan li fa més falta.
Em sembla que amb aquestes lleis d’Homs no anirem gaire lluny i continuarem castigant la butxaca dels mateixos de sempre. Taradellenc com es proclama, li aconsello al Conseller que vagi en peregrinació a Puiglagulla, que besi la Verge entre lleons i que llegeixi el poema de Fages de Climent: “...i mesureu la tramuntana justa/que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat”. Que de tant espolsar el poble no ens quedem sense blat, sense sac i sense país.