És cert que quan un hom és a l’hospital, on li donen tot el
menjar, no gasta a casa. Aquest argument oblida però que un malalt
hospitalitzat provoca automàticament una despesa familiar elevada. Generalment,
l’hospital no és a la porta de casa i força viatges extraordinaris. La persona
que té cura del malalt i estalvia recursos públics, bé que ha de menjar i
dormir i s’ho paga, moltes vegades a un preu prou car. Ja no parlem de l’aparcament:
una part del finançament indirecte dels centres mèdics prové de l’explotació de
pàrquings a preus de robatori (aparqueu una estoneta a l’Hospital de Granollers
i en sortireu escaldats). L’Administració encara permet que hi hagi espavilats
que s’aprofiten de la necessitat dels altres. Per acabar, a molta gent els
costa una part del sou quan li fa més falta.
Em sembla
que amb aquestes lleis d’Homs no anirem gaire lluny i continuarem castigant la
butxaca dels mateixos de sempre. Taradellenc com es proclama, li aconsello al
Conseller que vagi en peregrinació a Puiglagulla, que besi la Verge entre
lleons i que llegeixi el poema de Fages de Climent: “...i mesureu la tramuntana justa/que eixugui l’herba i no ens espolsi el
blat”. Que de tant espolsar el poble no ens quedem sense blat, sense sac i
sense país.
