dimarts, 17 d’abril de 2012

Xantatge de què?


Joan Martorell i Barberà, a la Vanguardia del 17.IV.12, ens presenta el rei Joan Carles com a garant d’estabilitat i refugi dels catalans. No m’atreviria a negar-ho; qui sap, malgrat la història negativa de les nostres relacions amb els borbons, potser sí que al capdavall els hauríem de donar les gràcies.
Una altra cosa és el “xantatge dels vots”, una expressió inadmissible i perversa, que em du a pensar que el qui la pronuncia no té prou clar què és la democràcia. Des de quan els vots són un xantatge? Els vots són la veu del poble, l’expressió de la seva voluntat, i com a tal indiscutible. Els vots són el judici del poble, tan a l’hora de premiar la bona gestió, com a l’hora de castigar-ne la dolenta. A quin judici està sotmès el rei? Legalment a cap. Però hi ha la veu popular i ara fa trontollar una institució que hauria de ser exemple per a tothom, i que s’ha comportat com un nou ric vulgar i insensible.
La nostra veu no és a la boca del rei, sinó a la de les institucions elegides i referendades per la voluntat popular i si el rei se n’ha anat de cacera alegrament i tan panxo és precisament per això: perquè no està sotmès al judici dels vots. Tot i així, ja en parlarem...