Joan Martorell i Barberà, a la Vanguardia del 17.IV.12, ens
presenta el rei Joan Carles com a garant d’estabilitat i refugi dels catalans.
No m’atreviria a negar-ho; qui sap, malgrat la història negativa de les nostres
relacions amb els borbons, potser sí que al capdavall els hauríem de donar les
gràcies.
Una altra cosa és el “xantatge
dels vots”, una expressió inadmissible i perversa, que em du a pensar que
el qui la pronuncia no té prou clar què és la democràcia. Des de quan els vots
són un xantatge? Els vots són la veu del poble, l’expressió de la seva
voluntat, i com a tal indiscutible. Els vots són el judici del poble, tan a l’hora
de premiar la bona gestió, com a l’hora de castigar-ne la dolenta. A quin
judici està sotmès el rei? Legalment a cap. Però hi ha la veu popular i ara fa
trontollar una institució que hauria de ser exemple per a tothom, i que s’ha
comportat com un nou ric vulgar i insensible.
La
nostra veu no és a la boca del rei, sinó a la de les institucions elegides i
referendades per la voluntat popular i si el rei se n’ha anat de cacera
alegrament i tan panxo és precisament
per això: perquè no està sotmès al judici dels vots. Tot i així, ja en
parlarem...
