Ahir, dia de sant Jordi, vaig sentir el President Pujol per
la ràdio clavant una filípica entusiasta i positiva ressaltant fets i empreses
del país que avancen. Malgrat que no combrego amb tota la seva ideologia,
reconec que Jordi Pujol es un autèntic drac polític i que als seus 80 anys
mostra una energia que ja voldria algun dels parlamentaris en actiu. Entusiasta
i positiu, el veterà home d’estat fa un repàs fins i tot de la Jenifer dels Catarres, i la canta en
directe a RACC1.
Al vespre veig, mig de passada, l’Espai Terra dirigit i presentat per l’ínclit Tomàs Molina. Presenta
una previsió de pluges pels propers mesos i l’anomena “anomalia de precipitació”.
Anomalia, una paraula amb evidents connotacions negatives. En realitat no es
tracta d’això, sinó d’una simple comparació entre la mitjana (incerta per curta)
d’un determinat nombre d’anys i la previsió (incerta per naturalesa). Per tant,
potser hauríem de parlar de “previsió d’anomalia”, perquè aquesta encara no s’ha
produït. I encara: no estaria millor una expressió en neutra i dir, per
exemple, “variació de precipitació? En aquests temps crítics no estaria gens
malament afegir que, sortosament, aquest any tindrem un superàvit de
precipitació. Mira per on!
Per contra ja fa dies que no ens martiritzen amb imatges d’embassaments
secs, ensenyant despulles, perquè ara estan plens. Fixeu-vos en la gràfica: des
de fa més d’un any estem molt per sobre de la mitjana i el Tomàs sense dir ni mu. No m’ho sé explicar. Perquè no
obsequiar el país amb una bona notícia? És, n’estic segur, perquè no ens animem
massa i ens posem a gastar aigua pels descosits; imbuïts en les retallades, l’equip
de l’Espai terra, no gosa tocar campanes: no fos cas que això ens provoqués una
alegria i, com el ruc acostumat a no menjar, morir de felicitat. Gràcies, Tomàs
i companyia, per vetllar pel nostre bé.
Amics
de l’Espai, no s’hi val tocar sempre a sometent. Escolteu el President Pujol i
preneu-ne exemple. Si us he de ser franc, un tornado als USA m’importa un
cogombre, però el superàvit en aigua a Catalunya em fa feliç.
P.D. Un altre dia parlarem de l'helicòpter, aquesta baluerna tant verda que emmerda l'espai terra, dia si dia també, amb els viatges de la Cori i el Toni....
