dimarts, 24 d’abril de 2012

Les bones notícies


Ahir, dia de sant Jordi, vaig sentir el President Pujol per la ràdio clavant una filípica entusiasta i positiva ressaltant fets i empreses del país que avancen. Malgrat que no combrego amb tota la seva ideologia, reconec que Jordi Pujol es un autèntic drac polític i que als seus 80 anys mostra una energia que ja voldria algun dels parlamentaris en actiu. Entusiasta i positiu, el veterà home d’estat fa un repàs fins i tot de la Jenifer dels Catarres, i la canta en directe a RACC1.
Al vespre veig, mig de passada, l’Espai Terra dirigit i presentat per l’ínclit Tomàs Molina. Presenta una previsió de pluges pels propers mesos i l’anomena “anomalia de precipitació”. Anomalia, una paraula amb evidents connotacions negatives. En realitat no es tracta d’això, sinó d’una simple comparació entre la mitjana (incerta per curta) d’un determinat nombre d’anys i la previsió (incerta per naturalesa). Per tant, potser hauríem de parlar de “previsió d’anomalia”, perquè aquesta encara no s’ha produït. I encara: no estaria millor una expressió en neutra i dir, per exemple, “variació de precipitació? En aquests temps crítics no estaria gens malament afegir que, sortosament, aquest any tindrem un superàvit de precipitació. Mira per on!
Per contra ja fa dies que no ens martiritzen amb imatges d’embassaments secs, ensenyant despulles, perquè ara estan plens. Fixeu-vos en la gràfica: des de fa més d’un any estem molt per sobre de la mitjana i el Tomàs sense dir ni mu. No m’ho sé explicar. Perquè no obsequiar el país amb una bona notícia? És, n’estic segur, perquè no ens animem massa i ens posem a gastar aigua pels descosits; imbuïts en les retallades, l’equip de l’Espai terra, no gosa tocar campanes: no fos cas que això ens provoqués una alegria i, com el ruc acostumat a no menjar, morir de felicitat. Gràcies, Tomàs i companyia, per vetllar pel nostre bé.
Amics de l’Espai, no s’hi val tocar sempre a sometent. Escolteu el President Pujol i preneu-ne exemple. Si us he de ser franc, un tornado als USA m’importa un cogombre, però el superàvit en aigua a Catalunya em fa feliç.


P.D. Un altre dia parlarem de l'helicòpter, aquesta baluerna tant verda que emmerda l'espai terra, dia si dia també, amb els viatges de la Cori i el Toni....