Ja fa anys, uns quants, a casa vam fer l’assegurança de la llar. Ens va semblar cara i gairebé inútil, malgrat que vèiem la necessitat de fer-la i sabent que, en cas de sinistre, mai ens tornarien el què tinguéssim en aquell moment. Ho vaig expressar a la persona que ens va fer la pòlissa. Era una persona coneguda i amb experiència i em va contestar: “Les assegurances es fan per no haver-les de fer servir”. I, quan ho vaig haver rumiat, vaig trobar que tenia raó.
Durant els darrers anys, les autoritats sanitàries ens han estat venent la moto de que , sis plau, no col·lapséssim les urgències predicant-ho a tort i a dret; que acudíssim al nostre CAP i que allà ens atendrien i ja ens derivarien, si era el cas. Com que malgrat tot som prou cívics, sembla que n’hem anat fent cas i els serveis d’urgències s’han anat normalitzant, tant que ara gairebé no tenien visites. I vet-ho aquí com ara ens refreguen que ens tanquen els CAP de nit perquè solament hi van dues o tres persones! A Torelló ja ho vam viure això fa temps. Com que els usuaris i metges ens vam queixar de que es suprimís el servei, ens van encolomar el succedani de l’ambulància del SEM, però com que no s’utilitzava la van suprimir i santes pasqües. Ara ens venen la idea de telefonar a Sanitat Respon, com si parlar amb algú a l’altra banda del fil, que gairebé segur que no és metge, ens pogués curar.
Si no va gent a urgències, doncs millor: així, quan algú ho necessiti, se’l podrà atendre bé. Les urgències, com les assegurances, hi són per no haver-les de fer servir, però quan les necessitem cal que hi siguin i ben a prop. Senyors governants, que estalviarem és segur però no ens feu combregar amb rodes de molí: el servei no serà el mateix.