dimarts, 6 de setembre de 2011

El caçador de sabors

Aquest paio que surt a la foto es diu Mark Brownstein, és nord-americà i viu a Hong Kong. Té una feina que podria semblar fins i tot poètica: és caçador de sabors. Consisteix en recórrer el món a la recerca de sabors desconeguts pels occidentals i presentar-los a grans xefs perquè els incorporin a la seva refinada cuina. En vaig veure un reportatge, realitzat per ell mateix, on visita el nord de l’Índia, el desert de Thar, acompanyat per un aborigen i on troba un arbust que produeix un fruit que els locals anomenen kair. Són unes boletes minúscules i verdes que amb prou feines es veuen i que formen part d’una dieta pobríssima en una zona desèrtica i improductiva. La producció del kair és molt escassa, tota vegada que les plantes que el produeixen ho fan mig enterrades a l’arena i amb una pluviometria miserable. L’amic Mark arriba a una petita localitat de cabanes, Tajsi, on unes dones autòctones vestides amb saris multicolors, els cuinen un plat amb la famosa fruita i altres verdures. Tot molt propi. Després representa que torna a Hong Kong, on mira de vendre la seva descoberta a cuiners de bandera.
Suposem que té èxit i que aconsegueix que el kair es posi de moda als restaurants del món i engega una demanda que excedeix la producció. Què passarà amb els habitants de Tajsi? Doncs que no podran menjar kair mai més. No podran menjar kair perquè els seus recol·lectors preferiran vendre’l als clients del cretí del Mark, que els pagaran molt millor la fruita que no pas al mercat local. Com que el preu anirà pujant a mesura que les collites escassegin, els recol·lectors esgotaran les plantes, les del seu entorn i totes les que trobin. Arribarà un moment en que el kair tindrà un preu tan exorbitant que ja ni tan sols el podran pagar tots els occidentals, sinó solament quatre privilegiats farts de pa. I així serà com un menjar de pobres s’haurà convertit en menjar de molt rics, tot deixant els pobres més pobres i els rics més rics. La gent de Tajsi ja no podrà menjar mai més kair, i el senyor Brownstein haurà omplert la seva butxaca.
I així anar fent...


P.D. Per cert, el senyor Brownstein no explica que el 1974 l’estat indi va fer esclatar la seva primera bomba atòmica a la zona més despoblada del desert de Thar. Si ho fes, potser no en vendria ni un quilo de kair.