dimarts, 27 de setembre del 2011

La Senyora Mascó, els gimnasos i els homes

Avui, mentre tornava d’una reunió especialment densa, he sentit la veu de la senyora Judith Mascó a la ràdio del cotxe. Jo que pensava que ja no era a la nòmina de Catalunya Ràdio, resulta que ha sobreviscut a l'escabetxada post-Bassas. Doncs mira, continua a l’emissora abocant les seves opinions, i les seves lliçons, des del punt de vista de la gent que diuen que tenen glamour. Aquesta senyora, que havia estat una model famosa i ara no sé a què es dedica –de fet tan me fa–, es va fotografiar a l’Àfrica amb una colla de nens de color (negre). Aleshores vaig comprendre quin és el paradigma del fantàstic llibre de Gustau Nerín: Blanc(a) bo(na) busca negre(a) pobre(a).

El què dèiem. Avui, aquesta senyora, que s’ha passejat enmig de la porqueria, ha dit per la ràdio que preferia els gimnasos exclusivament femenins, perquè “els homes fan fortor” i “pot anar en pilotes a la dutxa” i “tot és net”. Jo en canvi, diria que les dones no fan fortor, sinó que fan pudor directament i, per descomptat, més que els homes. A més, després de fer una mica d’exercici intens, tota la pell, sobretot les cuixes, se’ls torna d’un vermell lleig; veure-la en pilotes doncs, tota vermella, no m’atrau massa. I respecte a la neteja, més val que ho deixem. Recordo les experiències d’un vell amic que va treballar, durant força anys, en un càmping de Palamós. Les seves històries de neteja als lavabos femenins he preferit oblidar-les.
En fi, senyora Mascó, no entenc com va poder suportar les pudors africanes si no és capaç de resistir els perfums masculins. Francament patètic. Salut i, sobretot, peles senyora Mascó!