Quan persones intel·ligents, com en Joan Majó, raonen que una herència “cau del cel als seus beneficiaris, sense cap mena d’esforç” és com a mínim una premissa perversa. Una família la formen no solament els progenitors, sinó també els fills. És que aquests fills, mentre han viscut amb els pares i també després, no han participat en l’esforç de constituir un patrimoni? És que aquells fills que han tingut cura dels seus pares, o altres familiars, no mereixen una compensació? És que els fills, o altres parents, que han estalviat diners a l’administració amb el seu esforç personal, cuidant els seus familiars dependents han de pagar encara? No en tinc dades, però estic segur que el 90% de les herències van a parar a familiars propers que han participat, com deia, en l’afany, en el projecte familiar comú. Aquells a qui realment els “caigui del cel” una pasterada, que paguin; però a qui succeeixi honorablement els seus predecessors, deixem-lo tranquil i ocupem-nos dels rics.
