Alerta!

El bo del Tomàs Molina ens obsequia cada dia, un rere l’altre, amb alertes! contínues en el seu inefable Espai Terra. Alerta!, que tenim premi; alerta!, que s’acaba el termini; alerta!, que ve un temporal; alerta!, farà bon temps però no se’n refiïn, caldrà anar-ho seguint. Ahir mateix ens oferia imatges del monsó que, com cada any des de en fa milers, afecta el sud-est d’Àsia. Ja em perdonarà, però és una alerta inútil: aquella gent hi conviuen com poden i, n’estic segur, per a ells és una qüestió reiterativa, quotidiana, com una primavera succeeix cada hivern a les nostres latituds. Quan ens arribi el monsó a Catalunya ja en parlarem. Mentrestant, tranquils.

Fa uns anys vaig visitar el doctor Feliu Titus, neuròleg especialista en migranyes i les cefalees. Per entendre una possible causa d’aquesta dolència em va posar un exemple. El moment de més estrès per a un animal és quan es disposa a veure al riu. Aquells instants són especialment perillosos, doncs abaixa el cap i perd vista i oïda, la percepció de l’entorn hostil. És per això que beu nerviós, aixecant compulsivament el cap entre glop i glop. Es troba en estat d’alerta. Així, hi ha persones que estan en un estat d’alerta contínua, una situació que els provoca molt d’estrès; per això el cervell es queixa en forma de dolor. No podem passar-nos el dia bevent!
Doncs bé, en Tomàs ens posa en alerta a cada moment, –en ocasions he comptat fins a set alertes durant els vint minuts que dura el programa!– i és així com provoca l’inútil mal de cap. Tomàs, home, deixa’ns reposar, no ens tinguis tot el temps bevent! Calma’t. Sinó et passarà com en Pere amb el llop... ja no et farem cas i així no tindrem el cap com un bombo.