Sembla que el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) no té altra feina que estudiar els capsigranys (La Vanguardia, 31.08.2011). Aquest ocellet és un empalador que clava les seves preses, insectes majoritàriament, a les espines de plantes i arbustos per a menjar-se-les o bé per a guardar-les com a reserva. Després de seriosos estudis han arribat a la curiosa conclusió de que, si bé és veritat que qui més plora més mama, això no significa ser el més fort. Ben al contrari, la bramera és un dispendi energètic tan gran que no es veu compensat amb una major ingesta. Carai!
I com que alguna utilitat havia de tenir aquesta investigació, algun crack de la ciència conclou que això és aplicable als nadons humans: qui més plora és queda més petit. Collons! Si la raça humana és comparable a un capsigrany, plego!