Obsessions, fixacions

Ja vaig escriure en una ocasió sobre el senyor Raúl Vallés i ara hi torno. Sabem de la fixació malaltissa que algunes persones mostren per altres. La seva obsessió és tal que es converteix, de vegades, en el leitmotive d'una bona part de la seva vida. Aquesta fixació comporta una actitud de dependència cap al subjecte odiat: sense ell, l'obsés no pot desenvolupar la seva personalitat amb normalitat. Un exemple d'això és l'actual entrenador de futbol del principal equip de la capital del regne, que no pot viure sense el seu etern rival.
Doncs bé, sembla que a Don Raúl Vallés, mourinho ultramuntà, li succeeix alguna cosa semblant amb tot el que fa olor de català i no perd punt per presa per referir-se al seu “rival” quan en té ocasió. Així, aprofitant que el Ges passa per Sant Pere de Torelló, carrega contra “autonomies perifèriques” (?) i arremet contra canals de televisió i suposades i inútils ambaixades. Tot això a causa de la malèvola llei D'Hont, que permet a Catalunya fer el que li dóna gana. Així, pensa que podria obviar-se l'esmentada llei per a evitar la “subhasta d'escons” que es produeix cada vegada que algun dels dos dinosaures polítics no aconsegueix majoria absoluta. Perfecte.
El que Don Raúl anomena “subhasta d'escons” no és altra cosa que la negociació necessària i democràtica que emprenen dues o més forces polítiques per a poder formar un govern estable. Això ocorre en tot el món lliure, fins en l'eternament bipartidista Anglaterra, on en l'última contesa electoral els laboristes han hagut de pactar amb els liberals per a poder accedir al poder. Res de subhasta Don Raúl. Estratègia política, voluntat d'enteniment. Evidentment, quan dos negocien és per a obtenir algun benefici i ambdós han de cedir si volen arribar a un acord. És o no és així? Em dolen les fixacions malaltisses contra el meu país perquè mai he dit ni escrit res contra algun dels pobles d'Espanya ni del món. Puc haver criticat les postures de certs polítics o opinadors, però mai he jutjat una societat per les actituds individuals dels seus representants. Això a Don Raúl no sembla importar-li gens quan funda certes organitzacions de dubtosos objectius que en comptes d'afirmar, neguen.
Finalment, i aprofitant que el Mèder passa per Vic, dir-li que el 99,99% de catalans i el 99,98% dels catalans independentistes no tenen cap aspiració a annexar-se cap territori. La denominació Països Catalans té una intenció històrico–lingüística, més que postular una opció política. També el Rosselló i l'Alguer parlen català, però són i seran, fins que així ho vulguin, territori francès i italià. Per cert que el Rosselló va ser una cessió ignominiosa i traïdora del rei Felip IV de Castella i III d'Aragó als francesos, en firmar la pau després de la derrota de Dunes el 1659.