dimecres, 8 de febrer del 2012

El meteoròleg enfadat

Els meteoròlegs estan que trinen: solament ens hem equivocat de 60 km!, deien aquests dies quan els plovien crítiques de tot arreu per l’exageració dels seus pronòstics. Per la TV s’afanyaven a ensenyar-nos paisatges nevats (més aviat nevadets), o innivats com els agrada de dir tècnicament, termòmetres agònics i ventades descomunals. Crec que va ser dissabte, a Catalunya Ràdio, que el Tomàs Molina es va queixar amargament i ahir, dilluns, no va aparèixer al programa “Espai Terra” de TV3: ens ha castigat.
Crec que els homes del temps, en general, va predir prou bé el temps que faria i que més afinament és gairebé impossible. Tots podem comprendre que una bufada de vent pot engegar pel pedregar una predicció; el temps és així, boig, canviant i, si em permeteu... imprevisible. Però com que els humans necessitem conèixer el futur pressionem homes i mitjans perquè ens proporcionin una bona profecia.
Què fa doncs que les ires dels ciutadans descarreguin sobre les testes dels molines, mauris, nadals, cordomins i companyia? Jo crec que no són pas els errors que cometen, com ja he dit del tot comprensibles, sinó les formes, la presentació, el farciment. L’acudit de Ventura & Coromina a La Vanguardia del dia 7 de febrer ho il·lustra amb santa clarividència. Els meteoròlegs d’ara fan por. Més que oferir-nos prediccions ens amenacen amb desastres, en definitiva... exageren. Ens parlen del fred com si fos una maledicció, de la pluja com si fos del diluvi, dels llamps amb efectes de bomba nuclear, de núvols com platets voladors i així anar fent. Les temperatures han de batre rècords, i també els litres caiguts i els centímetres de neu i l’alçada de les onades. I aquesta manera de presentar fa que molts oients es muntin un pel·lícula, en lloc de fer-se una imatge de la realitat que pot ser.
Homes i dones del temps, baixeu del núvol, peus a terra, sentit comú. El temps és el que és i prou. El meu avi, quan feia fred, deia que era hivern.