Un cant eixut, lleu, per l'ànima jove de cal Roset.
Albiro ara aquell temps de cacera i fred,
de l'escalfor amiga a la cuina vella,
de llustres...
Sabeu què és el llustre?
El llustre és la llum màgica de l'alba,
el moment just en que l’aurora es beu la nit
enmig de l'esclat tebi dels colors del dia,
l'instant del bon caçador.
És el moment en què un calfred
t'esgarrapa l'espinada i el moll de l'os s'encongeix
perquè la vida et corri de pressa per les venes.
Perquè això et passi,
perquè el plaer de la naixença
et sigui present, has de ser una mica savi,
tenir al costat qui t'ensenyi:
aquestes coses que no estan fetes pels necis.
Al cap d'amunt del carrer Nou,
a
Santa Creu, avui hi canta el xot.
Vic, setembre 20,
2012
Ahir va morir la Mª Dolors Riba.
Per a ella, i pels qui l'estimen, aquest poema.
