dijous, 30 de novembre de 2017

Sixena o la perfídia aragonesa

El ministre Iñigo Méndez de Vigo ha ordenat al Museu de Lleida retornar les obres que l’alcalde de Sixena –Ildefonso Salillas Lacasa, martell de catalans rebecs– ha exigit durant els darrers 20 anys. Sixena és un poble menut i ressec situat al cor dels Monegres, amb poc més de 400 habitants. Allà hi va néixer l’heterodox fisiòleg i filòsof Miquel Servet (Miguel Serveto en castellà, tal qual). Curiosament aquest home va ser cremat a la foguera per haver gosat discutir el dogma de la trinitat i defensar el baptisme en l’edat adulta. Un lliurepensador que, com que ja és mort, els sixetans homenatgen, però que si fos viu l’acabarien de rostir. Doncs bé, aquell heroi, Ildefonso Salillas, ha comès l’avolesa traïdora d’aprofitar la suplantació del Govern català per aixecar un cop més la veu i ara, davant del Méndez aquest ha aconseguit el que volia.
No equivoquem l’enemic: no és Iñigo Méndez de Vigo, sinó el tal Salillas, qui aprofitant la nostra debilitat administrativa ens l’ha clavat pel darrera. Sense pietat ni vergonya, sense la més mínima ètica, ni política ni personal, ha anat a plorar als braços de l’Estado, a qui li ha faltat temps per causar el dany a la Catalunya ocupada. En definitiva, Salillas, amb nocturnitat i traïdoria, s’endurà legalment (?) les obres cap al seu desert particular. La meva reflexió ve de que no et pots refiar de ningú, menys quan tens un veí envejós i pèrfid que en lloc d’establir aliances de bona companya es dedica a soscavar tant com pot unes relacions que haurien de ser cordials i còmplices.

Fa més de 40 anys que visito regularment l’Aragó i n’he seguit les peripècies de prou a prop. Per exemple, la del monestir cistercenc de Nostra Senyora de Rueda, a Sástago. Hi vaig estar per primera vegada deu fer uns trenta cinc anys. Ens va rebre un pastor que guardava les ovelles a la magnífica nau gòtica de l’església. Aquell bon home ens va cobrar la voluntat i ens va deixar lliures perquè voltéssim pel que era una ruïna. Va estar així durant 10 anys més, fins que a principis dels 90 van començar tímides actuacions  que van culminar el 2003 després abocar-hi centenars i centenars de milers d’euros. D’aleshores ençà se n’ha donat la gestió a diverses empreses privades, que han fracassat en els seus intents de fer-ne un referent. Ara fa 4 anys que és tancat perquè la darrera concessionària manté un litigi amb el Govern aragonès. Ja ha patit diversos robatoris i les instal·lacions i el monument ja comencen a notar els efectes de l’abandó. La mala qualitat de les reformes hi ha contribuït en bona part. La fortuna pública invertida se n’ha anat pel pedregar sense que hagi costat la foguera (pobre Servet!) a ningú. És aquest el destí que els espera a les obres de Sixena? També vaig ser al monestir a principis dels 80 i, en tinc imatges, era també un detritus que clamava al cel. Situat enmig d’un secarrar, a més d’una hora de l’A2 i amb mala comunicació, sense cap altre atractiu que no sigui l’estepa monegrina, les obres seran rebudes amb gran pompa com un dret de conquesta. Es faran grans discursos i es prometran enormes beneficis. S’apel·larà a l’orgull aragonès i a moltes altres tonteries. Al cap de pocs mesos, els aragonesos i les seves brillants autoritats oblidaran Sixena. Quan algú s’arribarà al monestir el trobarà tancat, perquè només obrirà el matí dels dissabtes, prèvia reserva i si al guarda li va bé. Aleshores, les urnes funeràries de Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill i Castro s’aniran corcant de mica en mica abandonades i polsoses. Això sí, a Villanueva de Sigena hauran aixecat un enorme i excèntric monument al seu eximi alcalde Ildefonso Salillas Lacasa, vencedor dels pèrfids lladregots catalans.