El ministre Iñigo Méndez de Vigo ha ordenat al Museu de
Lleida retornar les obres que l’alcalde de Sixena –Ildefonso Salillas Lacasa,
martell de catalans rebecs– ha exigit durant els darrers 20 anys. Sixena és un poble
menut i ressec situat al cor dels Monegres, amb poc més de 400 habitants. Allà hi
va néixer l’heterodox fisiòleg i filòsof Miquel Servet (Miguel Serveto en
castellà, tal qual). Curiosament aquest home va ser cremat a la foguera per
haver gosat discutir el dogma de la trinitat i defensar el baptisme en l’edat
adulta. Un lliurepensador que, com que ja és mort, els sixetans homenatgen,
però que si fos viu l’acabarien de rostir. Doncs bé, aquell heroi, Ildefonso Salillas,
ha comès l’avolesa traïdora d’aprofitar la suplantació del Govern català per
aixecar un cop més la veu i ara, davant del Méndez aquest ha aconseguit el que
volia.
No equivoquem l’enemic: no és Iñigo Méndez de Vigo, sinó el
tal Salillas, qui aprofitant la nostra debilitat administrativa ens l’ha clavat
pel darrera. Sense pietat ni vergonya, sense la més mínima ètica, ni política
ni personal, ha anat a plorar als braços de l’Estado, a qui li ha faltat temps per
causar el dany a la Catalunya ocupada. En definitiva, Salillas, amb nocturnitat
i traïdoria, s’endurà legalment (?) les obres cap al seu desert particular. La
meva reflexió ve de que no et pots refiar de ningú, menys quan tens un veí
envejós i pèrfid que en lloc d’establir aliances de bona companya es dedica a
soscavar tant com pot unes relacions que haurien de ser cordials i còmplices.
Fa més de 40 anys que visito regularment l’Aragó i n’he
seguit les peripècies de prou a prop. Per exemple, la del monestir cistercenc
de Nostra Senyora de Rueda, a Sástago. Hi vaig estar per primera vegada deu fer
uns trenta cinc anys. Ens va rebre un pastor que guardava les ovelles a la
magnífica nau gòtica de l’església. Aquell bon home ens va cobrar la voluntat i
ens va deixar lliures perquè voltéssim pel que era una ruïna. Va estar així
durant 10 anys més, fins que a principis dels 90 van començar tímides
actuacions que van culminar el 2003
després abocar-hi centenars i centenars de milers d’euros. D’aleshores ençà se
n’ha donat la gestió a diverses empreses privades, que han fracassat en els
seus intents de fer-ne un referent. Ara fa 4 anys que és tancat perquè la
darrera concessionària manté un litigi amb el Govern aragonès. Ja ha patit
diversos robatoris i les instal·lacions i el monument ja comencen a notar els
efectes de l’abandó. La mala qualitat de les reformes hi ha contribuït en bona
part. La fortuna pública invertida se n’ha anat pel pedregar sense que hagi
costat la foguera (pobre Servet!) a ningú. És aquest el destí que els espera a
les obres de Sixena? També vaig ser al monestir a principis dels 80 i, en tinc
imatges, era també un detritus que clamava al cel. Situat enmig d’un secarrar,
a més d’una hora de l’A2 i amb mala comunicació, sense cap altre atractiu que
no sigui l’estepa monegrina, les obres seran rebudes amb gran pompa com un dret
de conquesta. Es faran grans discursos i es prometran enormes beneficis. S’apel·larà
a l’orgull aragonès i a moltes altres tonteries. Al cap de pocs mesos, els
aragonesos i les seves brillants autoritats oblidaran Sixena. Quan algú s’arribarà
al monestir el trobarà tancat, perquè només obrirà el matí dels dissabtes,
prèvia reserva i si al guarda li va bé. Aleshores, les urnes funeràries de
Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill i Castro s’aniran corcant de mica en mica
abandonades i polsoses. Això sí, a Villanueva de Sigena hauran aixecat un
enorme i excèntric monument al seu eximi alcalde Ildefonso Salillas Lacasa,
vencedor dels pèrfids lladregots catalans.
