Més ètica, menys estètica

Gabriela Serra, diputada al parlament per la CUP,

lluint una armilla salvavides. Un gest tant estètic com inútil.

A La Vanguardia llegeixo un article de Fernando Garcia titulat “Acollits pel cinema i les lletres”, referint-se als milers de refugiats que arriben, d’una manera o altra, a les costes europees un dia si i l’altre també. L’“acolliment” a què es refereix Garcia no és altra cosa que pel·lícules, discursos, reportatges i llibres que relaten, amb més dramatisme que menys, històries sobre aquesta desgràcia. Jo diria que no cal, que ja no cal, que ja n’estem de sensibilitzats els espectadors i els lectors, que el que han de fer aquestes ànimes de la bona intenció és posar-se a fer feina: que cada un d’ells, segons les seves possibilitats, atengui i ajudi un, dos, tres o tres-cents refugiats i veuran com el problema comença a arreglar-se. Perquè ho entenguin tots: “more ethics, less aesthetics”, més ètica i menys estètica, menys gestos i més actuar.
Segons Jordi Évole, una de les patums que s’ha apuntat a la moda, es tracta de que “l’espectador sàpiga el que és anar en una d’aquelles barques atapeïdes de gent que fuig desesperada; és a dir, que senti el seu patiment”. Es veu que l’Évole es pensa que si no ens fa pujar a tots en una pastera i ens fa travessar un bon tros de mar, no serem capaços de professar un mínim d’empatia per aquella gent: és que ens creu imbècils, o es pensa que tant ens fot, senyor Évole? Es pensa que no ho hem vist prou? Tota aquesta cursa de teòrics començo a veure-la com una manera més de fer diners, a costa de mostrar-nos la misèria de persones a qui no demanen permís per mostrar-los al món en el seu estat més lamentable. Quin impacte tindran aquestes imatges en la ment i l’acció dels descendents d’aquests refugiats, actors publicitaris involuntaris i sense cobrar, és una cosa que cap d’aquestes ments lluminoses ni es planteja.
Vull saber sobre la tortura, però que em torturin. A la pastera hi pot anar vostè, senyor Évole, si li ve de gust. M’agrada i necessito que m’informin, que m’adoctrinin no gens.