Potser el títol és una mica dur, ho reconec, però en
temps de crisi profunda, amb nou-cents mil aturats al carrer i davant les
provocacions de la cosa pública, no en queda d’altra. Em sento així després de
rebre el dia amb la veu entusiasta del Manel Fuentes a Catalunya Ràdio
anunciant a bombo i plateret que el Celler de can Roca ha estat escollit millor
restaurant del món, que no és “moc de pav”,
que deia algú. Ja és curiós que aquesta sigui la primera entrada de l’editorial
d’un programa que escolten centenars de milers de catalans, la major part dels
quals de segur que no es poden permetre, ni tan sols somiar, en un aperitiu al
restaurant dels famosos germans. I no solament en l’editorial; al llarg i ample
del matí, el locutor en continua fent bandera, un cop i un altre. Francament,
no trobo honest, ni adequat, ni pertinent ni pietós de refregar pels morros del
país l’èxit del luxe. Em sap greu aigualir la festa, però em sembla que una
mica més de continència i respecte aniria bé: qui pugui que mengi dues vegades,
però en silenci, amb discreció i donant gràcies per poder-ho fer. Avui per
avui, pocs catalans poden permetre’s pagar 165 € per un menú a cals Roca. Que
els aprofiti!
Publicat a El Periódico 30.04.2013