divendres, 26 d’abril de 2013

La pedanteria impenitent. Un altre "patán" al PP.

Antonio López-Istúriz White. No el coneixia de res aquest home navarrès, antic ajudant personal d’un tal Aznar i diputat pel PP al Parlament europeu. Avui l’he sentit en una entrevista per la ràdio i, francament, la seva petulància me l’ha fet imaginar com un tonto presumit. En pocs minuts s’ha convertit en el portaveu del què agrada i què no a Europa, en el què hem de fer i què no, ens ha donat una lliçó de correcció política i se n’ha anat tan tranquil. Posseïdor de la veritat única, característica comuna als polítics de la gavina, ha insultat sense manies la intel·ligència de tot el poble. Si és aquest el prototipus del diputat europeu, més val que pleguem. Sobre el procés català cap a la independència, ens amonesta tot dient que “esto no gusta en Europa”. A veure, si és que no pretenem que agradi: el que volem és que se’ns reconegui un dret, tan si agrada com si no. La diferència entre aquest esperpento del PP i la resta dels seus companys és que, mentre ell criminalitza i menysprea el què no li agrada, els altres són capaços de respectar-ho i d’acceptar-ho i. O és que som criatures, senyor López-Istúriz, que actuem segons apetències? No és estrany doncs que España vagi malament, amb cervells privilegiats com aquest. Com deia aquell: "patán!".