divendres, 19 d’abril de 2013

Temible Millo

El diputat i portaveu del PP al Parlament Enric Millo Rocher, és el paradigma del gregari perfecte. No solament ensuma la cua del seu superior constantment per a veure què en surt, sinó que n’amplifica tots els sons, donant-los un volum i una virulència superiors. Millo sembla el trepa polític perfecte: primer a UDC, quan se li nega encapçalar la llista, canvia de camisa, festeja amb ERC i acaba al PP. És el polític professional, el que té el cul enganxat a l’escó perquè no sap fer res més; és el que confon la servei amb carrera personal. Sense despentinar-se, ara justifica les funestes paraules de la senyora de Cospedal sobre l’escarni, tot dient-nos que “és normal”. Normal? Que no és normal que la gent es defensi contra les orelles sordes del Gobierno? Crec, senyor Millo, que la Cospedal, vostè i d’altres haurien de donar gràcies a Persones com Ada Colau, capaces de canalitzar la ira del poble amb protestes pacífiques. Recordin que, en altres temps, la gent famolenca socarrimava esglésies i capellans.