dimecres, 17 d’abril de 2013

Les Stolpersteine


Iñaki Brosel Goiricelaya, La Vanguardia 17.04.2013 (felicitats pel magnífic article), explica que a Wiesbaden l’artista Gunter Demnig ha ideat un curiós homenatge a les víctimes de l’holocaust: entre les llambordes de pedra del carrer n’ha col·locat d’altres de llautó a un nivell diferent. Són les Stolpersteine. Quan et passeges, si vols si no, notes una molèstia en ensopegar amb aquests obstacles i abaixes la vista per veure què carai et detura. Una inscripció simple: “Hier wohnte Arthur Wertheimer / Deportiert Theresienstadt 1942” / Ermordet”; “Aquí hi va viure Arthur Wertheimer / Deportat a Theresienstadt 1942 / Assassinat”. Són davant de cada casa de cada deportat. La Shoà al carrer. Un gran exercici de memòria i acceptació d’uns fets terribles per part del poble alemany, que assumeix el greu error sense excuses: llambordes que miren enlaire els vianants d’avui.
Tots aquells idiotes i idiotesses que avui usen l’adjectiu nazi en va s’haurien d’entrebancar cada dia unes quantes vegades amb una d’aquestes Stolpersteine, caure de morros per terra i deixar-hi les dents. Potser és l’única manera de que sapastres com la senyora de Cospedal deixein de fer referència a una ideologia sinistra per qualificar els qui no pensen igual que ells. Usant el seu propi idioma, perquè m’entengui, a vegades no queda altre remei: “la letra con sangre en las narices entra”.