Alcañiz és, després de la capital Teruel, la ciutat amb més
habitants (16.424) de la província i reuneix serveis, comerç i indústria d’una
àmplia regió que alguns anomenen Bajo Aragón Histórico. Si un hom s’arribava a
la ciutat allà pels anys 60-80 i volia enviar una postal a algun familiar (eren
temps sense mòbils ni whatsapp) segur
que en trobava una amb l’emblema de la ciutat: la fuente de los 72 caños. En un país on l’aigua no abunda amb
excés, l’esplendidesa de la font corprenia el visitant amb l’arrogant
generositat dels seus brocs sempre rajant. Però tot ve que s’acaba i l’esponerosa
font es va assecar en benefici de la generalització de l’aigua corrent pels
veïns, i ara porta anys i panys sense deixar escapar ni gota, ni gota. Per
això, la notícia que llegeixo al diari local La
Comarca em deixa esmaperdut: “La emblemática fuente lleva sin funcionar
de forma continuada desde hace más de dos años, cuando terminaron las obras de
remodelación del parque de la glorieta de Telmo Lacasa, con una inversión de
más de 579.000 euros”. Després de gastar-se 96.337.494 pessetes en obres
de recuperació, la font no ha recuperat la seva única i original funció: que
pels seus brocs hi ragi l’aigua. És espectacular, perquè ara els ciutadans
recullen signatures per a forçar l’ajuntament a donar una solució i les
associacions de veïns (Casco
Histórico Aljamas, Carretera de Castelserás, Barrio de San Pascual, Amas de
Casa ‘Ercávica’, ‘El Cachirulo’, asociación Sociocultural ‘El Cuartelillo’ y
los Amigos del Río) pressionen. Per més INRI, “...el alcalde de Alcañiz,
Juan Carlos Gracia Suso (PP), explica que están estudiando un problema
«heredado» de la anterior legislatura”. En definitiva, que el símbol
per excel·lència de la ciutat –castell dels Calatrava a part– es relega a una
peregrina discussió política: en tenen la culpa ells!
Aquest és un fet local que il·lustra com funciona el país,
España, un territori on es gasten una pasta en arreglar una font perquè no ragi
i se’n dóna la culpa al manxaire, al d’abans. Épatant!
