dijous, 15 de març de 2012

Entre poc i massa, solament una passa

El doctor Valentí Fuster és una eminència en malalties cardiovasculars, una activitat molt lloable. D’un temps ençà, i a través de la fundació SHE que presideix, es dedica a difondre la necessitat de cuidar la salut coronària. Fins aquí tot va bé i és d’agrair que ens vulguin donar eines que podem utilitzar en el nostre benefici.
El doctor Fuster diu: “No som conscients de fins a quin punt som vulnerables”. Ja he dit que la labor preventiva d’aquest científic és lloable. Però quan vol convertir a cops de creu, això ja no ho és tant. M’explico: quan algú et dona un consell, l’agraeixes, reflexiones i prens la decisió de seguir-lo, o no. Si el conseller afegeix que de no seguir la seva recomanació no aniràs bé, aleshores el consell es converteix en amenaça, ens irritem i engeguem consell a conseller pel pedregar.
Doctor Fuster, realment creu que no som conscients de la nostra vulnerabilitat? No som pas necis i és per tenir-nos per ben poc. El què passa és que no seguim els seus consells i vostè ens renya per no fer-ho? Un elenc de patums són o han estat pacients seus, i ens els posa com a exemple de la bondat de les seves admonicions. No som comparables, ni en mitjans ni en possibilitats. Som qui som i prou.
Gràcies pel seu capteniment, doctor Fuster, però sóc amo de la meva salut i en tindré cura fins on pugui, fins on em sigui possible i, sobretot, fins on vulgui. I, sisplau, no m’amenaci ni em tingui per un enze que ja fa anys que m’afaito.