dimecres, 21 de març de 2012

Cretins UNNITS, colla de malparits

Fa uns dies, el meu germà i jo, ens vam assabentar que la nostra mare havia estat obsequiada per la seva entitat bancària amb una bonica llibreta de participacions preferents galdosa denominació. El meu germà Ramon va escriure una carta de queixa a l'entitat sublim a la qual, algun cervell privilegiat, va donar aquesta gloriosa resposta (sic, copy-past):


Benvolgut Sr. Molsosa,
Ens posem en contacte amb vostè en resposta a la seva comunicació amb aquest Servei d'Atenció al Client del passat 10 de març, en relació a unes emissions institucionals subscrites per la seva mare amb la nostra entitat.
En primer lloc, li agraïm la confiança que ens ha dipositat com a client i que ens hagi traslladat les seves inquietuds en relació a aquest assumpte.
Volem posar en el seu coneixement que la normativa vigent no permet que les entitats financeres mantinguin una auto-cartera dels títols emesos per l'entitat i, per tant, no és possible la recompra.
Al rebre el seu escrit vam contactar amb la seva oficina de La Garriga, i hem estat informats pels nostres col·laboradors que han mantingut una entrevista amb vostè, en la qual han tingut l'oportunitat d'informar-li de totes les gestions que l'entitat està portant a terme per tal de donar una solució satisfactòria.
Per part nostra, li demanem que accepti les nostres disculpes si considera que, en aquesta ocasió el servei rebut així com les explicacions aportades no han resultat d’acord a les seves expectatives i confiem que aquest assumpte quedi solucionat en un termini breu de temps.
Aprofitem l'ocasió per a saludar-lo atentament,

Servei Atenció al Client
Unnim

Amb dos pebrots! Podeu observar que hi ha tres ratlletes amb tipologia diferent: és el que han afegit a una carta pre-redactada. Vist el respecte amb que ens tracten, hem redactat la contesta, que us oferim tot seguit. Si us heu trobat en aquesta galdosa circumstància, esteu plenament autoritzats a usar-ne el contingut fent-hi els canvis que considereu oportú; sense comissions! Vamos allà!, com diu en Pujol:
_________________________________________________________________

Unnim
La Garriga, 16 de març de 2012

Benvolgut senyor Servei Atenció al Client, Unnim,
Ens dirigim a vostè en aquest terme perquè la potineria de resposta a la nostra carta del passat dia 10 de març està signada així. Com que no és una persona humana a qui ens dirigim, ens prendrem la llibertat d’usar el llenguatge groller que ens doni la gana: si vostè no ha tingut la valentia i la delicadesa de posar un nom a la carta, no ens sentim gens obligats a respectar la més mínima urbanitat.
Primerament es permeten el cinisme de trigar sis dies a respondre, com fent veure que han meditat la contesta. Una falsedat que no ens empassem, que considerem una presa de pèl i un insult a la nostra intel·ligència, molt més preclara que la seva. Les dues neurones que li queden al cervell ranci no hi ha manera que es trobin per donar respostes coherents, ni tan sol en la forma. A una carta prefabricada, es limiten a afegir-hi dues ratlles i no tenen ni la decència ni la vergonya de redactar-les en el mateix tipus de lletra que la resta del text (oti, l’hem cagada!). Si creuen que som tant necis, a nosaltres aquesta badada ens sembla d’una estultícia preocupant. Amb cervells d’aquesta envergadura no ens estranya gens que l’entitat hagi arribat on ha arribat, senyor Servei Atenció al Client, Unnim. Per no posar, com si no hi cabés, ni tant sols hi poden escriure “d’Atenció”; això sí, tot en majúscules, que es vegi que som LACAIXAUNNIM; no, perdó, del BANCUNNIM. Sempre amb dues “ennes”per allò de l’autobombo.
A fe de Déu que per escriure aquesta carta que hem rebut, no calia que s’esforcés tant: collons que pesats aquests desgraciats! Fot-li un pre-redactat i avall; per uns quants euros de merda...! Com que ara vindrà els senyor BBVA és com dir: “para lo que me queda de estar en el convento, me cago en dentro”, o “marica l’últim”, com es deia abans de la nyonyeria regnant; fórmules escatològiques de dir que ja ho arreglarà qui vingui després de mi. Ho expliquem perquè a vegades, pels curts de gambals sobretot, és complicat d’entendre això del “me cago” i del “convento”.
Ja no ens mamem el dit, senyor Servei Atenció al Client, Unnim, fa molts anys que ens afaitem, i l’experiència i la intel·ligència ens demostren que serveis d’Atenció (quins nassos!) com el seu són una enganyifa macarrònica que només serveix per a irritar als qui s’hi dirigeixen esperant una solució al seu problema. La mala llet que ha demostrat la seva entitat enredant, enganyant amb veritats a mitges, apel·lant a la confiança deguda, amb arguments de punyetera i retorçada fidelització, a persones amb mitjans limitats atacant la rel de l’estalvi popular, els fa mereixedors de la repulsa més vil: “Escupiu la closca pelada dels cretins!”, exclamava emprenyat el poeta Salvat-Papasseit a començaments de segle. Doncs seguirem la  consigna, insigne cretí, colossal miserable.
Per acabar i no allargar-nos massa (“Lo Bueno, si breve, cojonudo!”, em sembla que era així, més o menys) dir-los que amb la seva carta demostren un grau de testosterona digne d’un semental de pura raça. Permetin-nos felicitar-los: tenen un pebrots com un toro!
Per part nostra, li demanem que accepti les nostres disculpes si considera que, en aquesta ocasió el servei rebut així com les explicacions aportades no han resultat d’acord a les seves expectatives i confiem que aquest assumpte quedi solucionat en un termini breu de temps.
Aprofitem l'ocasió per a saludar-lo atentament,
(Aquests darrers paràgrafs han estat copiats vulgarment i sibil·lina, de la seva pròpia carta: a nosaltres també ens molesta haver de pensar a causa de la incompetència de tòtils i gamarussos. Està en cursiva perquè es noti).

Signem, sense ganes i emprenyats,
Viuda que cobra el quaranta per cent de la pensió d’un marit que va treballar més de quaranta anys per a mantenir cinc fills que ha estalviat quatre duros perquè se’ls foti un malparit, qui signa així per a seguir amb la venerable tradició del senyor Servei Atenció al Client, Unnim,...
i els seus fills
Ramon i Jaume Molsosa i Carrera
persones humanes