dimarts, 20 de març de 2012

La invisibilitat de les dones, o la immaduresa femenina

L’article que la Cristina Sen titulat “Seduir passats els 50” conté un munt d’arestes embotxades en poques ratlles i es fa difícil de pair. El subtítol no dóna pas pistes: “La dona a la maduresa es rebel·la contra l’estereotip d’una societat que la invisibilitza”. I posa com a exemple d’aquesta rebel·lia Madonna. Aquesta senyora, que no es vol fer gran ni a tiros, ha tret una nova producció discogràfica titulada “Girl Gone Wild”, un títol prou més descriptiu. Més descriptiva és la imatge que Madonna dóna d’ella mateixa a les fotografies de la promoció, de les quals forma part la que veieu aquí.
Jo no sóc gaire fisonomista i em costa de fixar les cares, però quan he vist la foto, sense saber qui era, he pensat que es tractava d’una dona jove, d’uns 25 anys. Quan sé que és Madonna, de seguida li poso els 54 anys que té (quatre menys que jo) i no em crec que si me la trobo un dia qualsevol al matí abans de sortir al carrer, tingui aquesta pinta; efectivament, és una dona increïble. Com a objecte de seducció ha perdut tota la força, perquè és una mentida amb potes, i com a persona madura que busca “respecte i reconeixement per part dels homes” no té opcions. La Madonna que apareix a les fotos és doncs una dona que potser no és invisible, però és inexistent. On és doncs la culpa de la invisibilitat? En els homes que, segons les feministes, només miren les jovenetes? O en elles mateixes, que amb més de 50 volen seguir, tan sí com no, sent jovenetes? De debò als 50 una dona vol continuar seduint amb les mateixes propostes que quan en tenia 20?
Jo crec que la pretesa màgia de l’home madur (que, paradògicament, atrau jovenetes) està precisament en no voler aparentar el que no és. Crec que l’home madur en general, fins ara, ha fet ben poc per modificar la seva imatge, per semblar seductor i per això triomfa: perquè exhibeix la seva natural Vellesa, perquè no s’amaga darrera maquillatges photoshopats, faixes reductores, pits de silicona o sostenidors up. L’home madur sedueix per la seva autenticitat. L’enveja femenina està en què, per a ser seductor, un home madur ha de fer poc més que mostrar-se com és, mentre que elles, per ser-ho, s’han d’omplir de maquillatges diversos que exigeixen esforços considerables; en definitiva, mostrar-se com no són. Quan una dona com Madonna es despulla davant del seduït, què en queda de la seva realitat física? Un penjarella, ben poca cosa. No podria que és pel temor a aquesta frustració que un home s’estima més mirar noietes, que quan es treguin la roba siguin el què semblaven? A la mateixa pàgina de l’article de Cristina Sen, María-Paz López diu: “els més madurs comencen a viure la pressió social del culte al cos i la por a fer-se vells”. Potser sí, però qui és “la pressió social”? Les mateixes dones que exigeixen a l’home certes enganyifes físiques? Hi ha algun estudi?
Jo mateix tinc 58 anys, faig panxa, sóc calb i no passo del metre setanta. No faig massa per semblar atractiu, la veritat, però tot i així les noies joves em tracten de tu i em miren amb un cert interès; si s’escau i els he de dir l’edat, s’admiren. Penso que els homes tenim més clara la diferència entre la bellesa física i “la intel·lectual, emocional, que té un recorregut més ampli”, com diu Sen. En canvi les dones volen ser madures sense semblar-ho, i aquesta, crec, és una tasca impossible. I ens volen arrossegar a aquesta turbulència? No, gràcies! Tan els costa d’acceptar que el cos femení és més atractiu de jove i el masculí de madur? No es pot tenir tot, i el problema femení està en no voler acceptar el que la naturalesa (tan lloada al món de les femelles!) és així de cruel? Aquest és el punt en què les dones no maduren, ni han madurat al llarg dels segles: hi són immadures permanents. Ja m’ho deixareu dir: aquí els mascles som molt més evolucionats.
Acaba Sen donant la benvinguda a Madonna, que ve a Barcelona al juny a exhibir el seu cos de broma, “a demostrar que la seva vida és seva”. Si? De debò? És seva o de les exigències mercadològiques? O fruit d’una immaduresa que l’obliga a aparentar vint-i-cinc anys menys? Dones, reflexioneu i no us cregueu tots els oratoris feminoides. No accepteu que algú us obliga a ser belles: sigueu vosaltres mateixes, sense up’s.