dimecres, 28 de març de 2012

La Federació del Consell Islàmic de Catalunya i l’imam Laarousi

El comunicat de la Federació del Consell Islàmic de Catalunya, publicat al seu web, mereix una anàlisi de contingut, un contingut que fa referència a la recent imputació de l’imam de Terrassa. Hi ha tres punts en aquest escrit que semblen, més que respectar la llei, concedir un vot de confiança amb recança a les institucions democràtiques del país. I semblen fer-ho des d’una posició superior de poder. És inquietant.
El primer diu (sic): “Respectem la investigació del cos policial de la Generalitat de Catalunya”. Això ni s’hauria de dir. Naturalment que ho respecten. Em poden explicar què significaria no respectar-ho? Quines mesures adoptaria la Federació? Haver de reafirmar aquest “respecte” no sembla gaire normal.
Segon (sic): “Confiem en la neutralitat i l'eficàcia judicial per tractar temes sensibles tal com ho és el cas de l'imam de Terrassa”. Ah! Així el tema sensible és l’imam? Jo em pensava que era el respecte a les dones el què era sensible. El senyor imam, amb tot el respecte que pugui merèixer, és una sola persona; en canvi el col·lectiu femení em sembla molt més important.
Tercer (sic): “...que aquest cas no sigui un motiu de desprestigi del col·lectiu dels imams  que adeqüen  els seus sermons a la realitat  social i cultural del país d'acollida”. O sigui, el pensament continua essent el mateix, però els imams, en públic, adapten els seus sermons. És que les admonicions en privat són d’un altre caire?
Tot això es diu en aquest comunicat, però em somou més el que no es diu. El silenci és clamorós pel que fa a mesures que aquesta organització prendrà en el futur contra aquells personatges que gosin promoure la violència i el menyspreu contra qui sigui. Enlloc no s’aprecia la voluntat d’actuar contra els membres musulmans que gosin transgredir valors que afecten els drets humans. És aquesta inactivitat, la manca d’actuació el què preocupa.
Perquè aquesta Federació sigui creïble ha de prendre decisions actives, que desautoritzin imams i falsos profetes que no fan altra cosa que emmerdar la convivència. Mentre no sigui així haurem de mantenir comunicats com aquest entre parèntesi. Sembla talment que no hagin entès res.