Avui he vist al facebook
la fotografia d’un nen africà que no reproduiré pas aquí. Es tracta d’una
criatura desnodrida, amb les costelles ben visibles, el cap gros i deformat i
amb un braçalet numerat al canell. A la part superior una d’aquestes frases que
tenen pretensions de celebritat. M’indigna l’exhibició impúdica i gratuïta de
la misèria humana, em revolta la facilitat que tenim els occidentals per
mostrar les desgràcies africanes amb
fotos que atempten contra la dignitat de les persones. O és que per ser
africans i pobres no tenen el mateix dret que nosaltres a salvaguardar la seva
intimitat? El fi justifica el mitjà? Hem de desvetllar consciències a base de
mostrar infants esquelètics? Aquesta mena de bonisme, de caritat malalta, que busca l’impacte en l’emoció
immediata en lloc del sentiment sincer, m’enerva i em fa sentir vergonya de la
pretesa superioritat occidental. Ja fa massa temps que a les mostres fotogràfiques
només es premien les imatges descarnades i horroroses de la guerra, de la
guerra dels altres; que si fos la nostra seriem molt més mesurats i pudorosos.
Nosaltres
no ensenyem pas nens mocosos, malalts de càncer, esguerrats, sinó els que són
bonics, rossos i ben alimentats; i tot i així encara els pixelem la cara. Pensem una mica, fotre, que no costa tant. No ens
deixem endur per preteses bones intencions.
