A la Vanguardia del dissabte 23 de juny, vigília de sant
Joan, el conseller d'Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep
Maria Pelegrí i Aixut, diu que (sic): “Investigar
les caixes crearà frustració”. Ho diu com si fos una mala experiència, això
de la frustració, però no té raó. La frustració és bona per quan ens aboca a la
revisió i correcció dels errors, i horrors, comesos. Frustrant és no conèixer
què ha passat i qui en són els responsables, veure com un dia rere l’altre sapastres
amb barret s’enduen els diners del poble en forma de sous i pensions indecents.
No aclareix per qui serà frustrant, però suposant que ho
sigui per la ciutadania, hauria de saber que ja som grandets, que sabem
destriar el gra de la palla i que ell no és qui per donar-nos lliçons
saberudes. Només cal llegir que, preguntat sobre la posició de Josep M. Vila d’Abadal,
aquest tampoc s’escapa de la seva sapiència consellera i li etziba (sic): “...el que ha de fer és treballar pel bé del
partit”. S’ensuma, com en d’altres membres d’Unió, un cert tuf paternalista,
una tendència a considerar inferiors als ciutadans i la pretensió de “protegir-los”
de certs debats. Vosaltres treballeu i calleu que nosaltres governarem, semblen
dir-nos.
Què
vol dir “treballar pel bé del partit”
o que “crearà frustració” segons el
Conseller?, doncs això: treballar i callar. No anem bé Pelegrí i Aixut, no anem
bé.
