divendres, 22 de juny del 2012

El respecte per la llei


Fa uns dies vaig publicar aquesta fotografia al facebook: va ser un èxit i ha tingut un munt de comparticions. Voldria aclarir, si puc, el motiu que em va impulsar a penjar-la.
Cada dia tot passejant, des de fa uns anys, vaig a buscar el diari a can Xicoy pels volts de les 12 del migdia. Sempre faig un trajecte semblant, amb poques variants perquè no tinc prou temps per fer-lo més llarg. És així com m’he anat fixant, ni que no vulgui, en els usos i costums d’alguns veïns a l’hora d’aparcar. Entre aquests veïns hi ha la Guàrdia Municipal. Dilluns passat tornava amb cotxe de visitar un client i vaig aturar-me a la zona de càrrega i descàrrega que hi ha davant del supermercat Dia, al carrer Enric Prat de la Riba. Vaig trigar molt poc a tornar de la llibreria, minuts, i ja tenia una agent municipal preparant el seu aparell de produir tiquets de multa. Em vaig dirigir a ella amb una “bon dia” un xic agre comentant-li que hi havia estat molt poc. No vull pas reproduir ara tota la conversa que, ho reconec, vaig conduir amb poca habilitat i malhumorat. El que em va irritar, però, va ser la contesta final de la senyora guàrdia: “no em repliqui!”.
Com que sempre vaig amb un estri prou útil a la butxaca, un mòbil, vaig fer tres fotos en dos dies (en podria haver fet una dotzena més) tot anant a buscar el diari. Sempre als mateixos llocs, l’autoritat aparca, recalco “aparca”, amb total impunitat. Accepto l’explicació suada de què són un servei d’urgències i que si han de sortir pitant necessiten el cotxe a prop. Tan a prop que no s’ha de respectar una zona per a persones amb mobilitat reduïda, o dificultar l’ús de contenidors de deixalles? No ho sé, la veritat. Voldria però fer una reflexió: acceptant totes les justificacions que vulguin per deixar el cotxe-patrulla allà on els sembla, potser fóra bo pensar que per a fer complir la llei s’ha de donar exemple. Potser cal buscar una solució que no predisposi als ciutadans a pensar que llei solament és per la majoria, mentre que una minoria s’aprofita del seu càrrec per a passar-se-la per l’arc de triomf. Dos dies després vaig fer una altra fotografia, on es pot veure la connivència entre mossos i municipals fent petar la xerrada al carrer sant Miquel amb la furgoneta a la zona de càrrega i descàrrega.
Vivim temps revoltats per una situació que crispa i desanima. Només ens fa falta que l’autoritat ens cusi a multes per aparcar malament mentre ella fa el que li sembla. Diria que cal aplicar el sentit comú, que cal ser més comprensiu, escoltar, i, sobretot, els “no em repliqui!”. Els ciutadans no som criatures permanentment disposades a prendre el pèl a la llei.
Aprofito per a recomanar a la agent municipal que no em va permetre “replicar” que es rellegeixi el codi de circulació pel què fa als concepte de “parar” i “aparcar”. Si cal m’ofereixo a aclarir-li-ho.