Aquell home va demanar a un dels assistents si volia
col·laborar en un experiment sobre el tema que discutíem: com definir la despesa necessària. L’elegit, un jove
ben vestit, no ho va pas ser a l’atzar, em sembla ara a mi. Tots dos, professor
i alumne, van mantenir un diàleg semblant al següent:
– A Vostè li agrada la música?
– I tant! Molt.
Sobretot la música clàssica.
– Bé. Així, deu anar
a concerts.
– Oh, no. La veritat
és que no... no tinc temps. Però això sí, m’assec a la meva butaca, poso un disc i
m’assec a gaudir-ne.
– Caram! Així Vostè
té un equip de música...
– Un equip magnífic.
Em vaig fer acompanyar per un amic meu, un especialista en so, i vaig adquirir
un reproductor excepcional.
– Seria complicat
demanar-li quant li va costar?
– Home, seria complicat,
sí, bé... em sembla que..., més o menys, amb la instal·lació i tal... uns
50.000 € (preu actual).
– Això deu
proporcionar una gran qualitat de so...
– És com si
estiguessis a la sala de concerts. Puc sentir l’alè dels músics.
– Així pot seguir la partitura amb fidelitat?
– Bé, jo no en sé de
música. De fet no la sé llegir una partitura. Però sí, sento vibrar cada nota,
cada acord...
– I Vostè deu
escoltar música sovint, doncs. Amb un equip així i la seva afecció...
– Home, els dies de
feina no puc. Em poso a treballar d’hora, torno tard i no tinc gaire humor
aleshores. Ara, els caps de setmana, per les vacances, llavors sí que m’hi
dedico.
– És clar. Està
relaxat, pot seure amb tranquil·litat... Bé, bé. I quantes hores hi dedica? Més o
menys, no ve d’aquí, no cal ajustar al minut...
– Home... doncs ben
bé mitja hora ben bona. Però, això sí, de fons la hi tinc tot el dia!
– Bé, si em permet,
i partint de les seves respostes, puc deduir que... a vostè la música no li
agrada massa, no hi entén gairebé gens, no va mai a concerts, no en sap apreciar
massa la qualitat... i, de fet, hi dedica mitja hora a la setmana. Vostè creu
que la seva compra obeeix al concepte de despesa necessària? Creu que per a satisfer
la seva necessitat musical havia de dedicar-hi 50.000 € dels seus recursos,
guanyats amb esforç?
– ...
– Si em permet:
Vostè hauria passat amb un radio-cassette de poc més de 30 €.
No puc reproduir amb precisió les paraules, però poc més o
menys, el fons del diàleg va ser aquest. El jove llicenciat va quedar una mica
marejat, però va entendre prou bé el què el noruec li volia dir.
Quanta
gent no compra per damunt de les seves necessitats? Si no compréssim més del
què necessitem mai gastaríem més del què podem. O així m’ho sembla.