He vist, i sentit, a la TV la cantarella que una colla de
mossos d’esquadra ha dedicat al President Mas. Sembla que la nostra benaurada
policia, que vetlla sempre per nosaltres, tem que les retallades acabin
afectant la nostra magnífica seguretat. Preocupats, doncs, per la greu
inconsciència que el Govern està cometent, no se’ls ha acudit altra manera de
protestar que dedicar crits espanyolistes i en castellà als seus superiors.
Demostren una gran creativitat, aquests mossos, vista la grisor d’idees que
darrerament exhibeixen els sindicats “civils”. Clavar patacada on fa mal sempre
és efectiu i crida l’atenció. Ens podem imaginar un colla de “números” de la
Guardia Civil, tricorni al cap, cantant en català –per exemple Els segadors–, a la Puerta del Sol? Osti
tu, quina passada! Però no, als espanyols mai se’ls acudiria aquesta fórmula;
per això hi som els catalans, innovant sempre, encapçalant l’avenç del país.
Felicito als mossos per l’impagable befa al país, que no els
agrairà mai prou el seu sacrifici, dedicats en cos i ànima a salvaguardar les
nostres llibertats, ni que hagi de ser a cops de porra. Disposats a tot, fins i
tot renuncien a una part del seu sou en bé de les finances nacionals, el cos
infatigable que patrulla carreteres i carrers encalçant malfactors, s’exhibeix
cantant “que viva España!”. Quin exemple, redéu! Clepsa desperta, la que ideat
la tal manifestació d’intel·ligència col·lectiva.
Alguns,
empesos pel seu esperit de servei al poble, es cobreixen de glòria amb actes mereixedors
de tot reconeixement; d’altres, arrossegant-se per la misèria de la
insolidaritat, es cobreixen de merda. Què hi farem.