Eduardo Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat, diu a El
Periódico que ha estudiat “tots els possibles
i previsibles escenaris que podrien produir-se a Catalunya, en el cas que es
convoqués un referèndum d'autodeterminació”. Carai, quina feinada...
inútil. Sí, preveure el futur no ho fan bé ni els homes del temps, d’avui per
demà, amb tota la maquinària i ciència que han estat capaços d’inventar: l’espifien
manta vegades. Ni tan sols els economistes, ni els enginyers, a qui de tan en
tan se’ls escapa alguna crisi o se’ls ensorra un pont. Però don Eduardo es veu
que és un autèntic taumaturg i no se li escapa res.
Bé.
Fan cinc anys que tots, tots, els equips de futbol d’Europa, fins del Món,
miren de guanyar al barça i no hi ha manera. Estudien partits, els veuen mil
vegades, analitzen els jugadors, comproven tàctiques, fan trampes “por lo civil o por lo criminal” i no hi
ha manera. I ara don Eduardo ens vol fer creure que ell ho té tot, tot, previst
per si els catalans se’ns acut de fer-ne una de grossa? Home, em sembla pedant,
fins imprudent, prepotent. Sí, perquè miri don Eduardo, en el cas de que
estigués tot estudiat i previst, com és el cas del barça, sempre ens quedarà en
Messi, capaç d’inventar-se el gol en poques mil·lèsimes de segon i deixar amb
un pam de nas, bocabadats, a tots els il·lustres entrenadors. Doncs això,
senyor Torres-Dulce: ja et dic, feina inútil.