És important que ara no perdem l’oremus darrera d’una
reforma educativa que a l’Estat espanyol li ve de gust posar damunt la taula,
comptant amb la diarrea mental i verbal que un ministre amb cara d’acudit ens
endinya cada dia de la setmana. Només és un esquer llançat amb tota la intenció
per a distreure’ns de l’objectiu principal: l’autodeterminació.
L’Estat sap perfectament que si s’arriba a una consulta
difícilment la podrà aturar perquè, malgrat el mutisme actual, les
organitzacions internacionals i els governs no podran tapar-se les orelles
davant de la voluntat d’un poble de la democràtica Europa d’esdevenir
independent. L’exemple anglès amb Escòcia és massa evident i ha evidenciat l’esbalaïment
espanyol. La única mesura que aplicarà Madrid serà la de de la dilació, posant
tants d’entrebancs com pugui, fabricant les distraccions que calguin, per
desviar-nos del nord. I ha començat per una de les més perverses, que és la de
l’ensenyament espanyolitzant, centralitzant, perquè sap que això dol. Defensem
la llengua, la immersió, la cultura del país, manifestem-nos. Però compte, que
si la nostra voluntat és arribar a la independència i exercir-la, lleis com
aquesta serien història en pocs dies.
Avancem
el més ràpidament possible cap a la llibertat, perquè si ens deixem ensarronar
pels esquers aconseguiran cansament i desil·lusió i això avui no ens ho podem
permetre. Espanya és dèbil i cal aprofitar-ho.
