Duran i Lleida demana al seu Consell Nacional “no deixar-se arrossegar més cap a un perfil
sobiranista”. Quan Catalunya ha parlat a les urnes, el líder d’Unió l’erra
en l’anàlisi del resultat i en el camí a seguir. Perquè es van equivocar les
enquestes? Hi ha, evidentment factors diversos, fins i tot la maldestre interpretació
que s’hagi pogut cuinar als despatxos dels diferents autors dels estudis. Quan
van deixar de publicar-se en els darrers dies de la campanya, el líder d’UDC va
començar a injectar dubtes i ambigüitats en els seus discursos, de tal manera
que, quan es dirigia al faristol, els assistents als mítings cridaven
independència. Es pot dir que no en va fer ni cas. Aquest va ser el forat obert
pel qual molts vots van fugir cap a ERC, que es va veure com a garant del
procés de secessió, com a guardià del missatge de l’11S. Duran no ha parat de
modificar a la seva mida el missatge d’aquell dia fins dir que ell no compartia
el lema: doncs no haver-hi anat, Duran; haguera estat més clar i noble. Dedicar-se
ara a bandejar el sobiranisme fent la traveta a Mas és una traïció. Potser és cert
que: “hem deixat orfes a centenars de
milers de catalanistes no independentistes”, però també ho és que la seva
actitud ha decebut centenars de milers d’independentistes a qui la seva imatge
de botifler no ha passat desapercebuda.
Ara, que els catalans demanem unió, resulta que és Unió qui
predica desunió sota la fantasmada de Pelegrí de convidar a tots els partits al
diàleg, inclòs al PP, una manera sibil·lina de convidar-lo de nou a condicionar
la política de Catalunya. Excepte els socialistes, la resta de partits treuen
pit per les pujades de la seva representació, però si observem bé el panorama,
cap d’ells ha adquirit prou poder com per condicionar res des res, i menys els
espanyolistes. No és hora de malbaratar l’impuls popular que ha certificat a
les eleccions la majoria sobiranista. L’acòlit, escolanet fidel que no es beu
les canadelles d’amagat, Josep Maria Pelegrí, “ha demanat a totes les forces
polítiques que, davant el resultat electoral a Catalunya, assumeixin la seva
responsabilitat perquè aquest és el mandat del poble”. Doncs l’errem de nou: la
majoria té un determini clar que Unió transforma en divisió.
