Els empleats de la banca es queixen que han de treballar
sotmesos a una tensió extrema per les protestes de molts clients contra les
estafes de les quals ha estat objecte. Es veu que fins i tot han d’acudir al
psiquiatre i prendre alguna pastilleta. Sembla que això els molesta i els fa
treballar a disgust. Com que els bancs estan com estant i els llocs de treball
també, sembla que no tots es queixen i fins i tot hi ha entitats que els ha
prohibit de fer-ho.
És cert que ells no tenen la culpa de les polítiques que
decideixen els seus superiors en despatxos de luxe, ben protegits. Però sí que
hi tenen una certa responsabilitat que no poden obviar ni traspassar. La gent
treballa, la majoria durament, per a guanyar-se la vida i, si s’ho poden
permetre, estalviar alguna cosa per si de cas. Aquests diners, avui per avui, els
tenim al banc aquest és el responsable
directe de la seva custòdia, i, en el seu cas de la seva bona administració. I
amb aquests diners, fruit del treball, no s’hi havia d’haver jugat. Amb una
fidelitat encomiable i una bona dosi de tranquil·litat i inconsciència, els empleats
s’ha dedicat a vendre productes de risc a persones que es pensaven que tenien
una llibreta i quan ha estat l’hora de fer-ne ús, els diners no eren enlloc. I
ara es queixen, i se’n van a l’oficina a veure la persona en qui havien
dipositat la seva confiança i els seus diners honrats; i s’enfaden i criden i
amenacen i fins i tot algú en resulta espolsat. La resposta dels bancs: posar
un vigilant a l’oficina. Fantàstica resposta: ara resultarà que a més d’estafats,
els clients podran sortir emmanillats.
Amics
empleats de la banca, heu d’assumir la vostra part de responsabilitat no
solament davant l’empresa, sinó molt més davant dels vostres clients de qui heu
perdut tota la confiança. Preneu-vos la pastilleta –n’hi ha molts més que ho
fan– i no us queixeu.
